"Les veus del Pamano", Jaume Cabré

Les veus del Pamano
Jaume Cabré, 2004
Edicions Proa, 696 pàgines

El mestre Oriol Fontelles arriba al poblet de Torena, al Pallars Sobirà (Lleida) en la immediata postguerra, acompanyat de la seva dona. Aviat es veu arrossegat al cercle de confiança de l'alcalde Targa, falangista i franquista recalcitrant, a pesar de les seves prevencions. Paral·lelament, es converteix en amant de la persona més poderosa de la contrada, la senyora Elisenda Vilabrú. Tanmateix, veure el poder de prop té un efecte pertorbador en ell, i acaba col·laborant amb els maquis, primer acollint fugitius i col·laborant en les comunicacions i més tard participant i fins i tot organitzant atacs a les forces franquistes. Anys més tard, en plena Transició, Elisenda Vilabrú manipula la història per aconseguir que sigui beatificat, però la investigació històrica empresa per Tina Bros fa perillar aquesta imatge falsa i amenaça de fer sortir a la llum la realitat d'un lluitador antifranquista.

Les veus del Pamano és una novel·la magnífica, que es desenvolupa en diverses línies temporals i que ens presenta un fresc sobre el franquisme, la resistència que encarnaren els maquis i sobre com els poderosos varen treure partit de les seves relacions amb els dirigents franquistes per enriquir-se sense escrúpols. Així, la història s'origina en els anys de la primera postguerra, en un poblet pirenenc en el qual el mestre Oriol Fontelles arriba amb la seva dona i es veu immers en la realitat d'un règim dictatorial. Els falangistes imposen la seva llei, que no és altra que la força, la violència i la repressió cap a aquells que havien defensat la república i havien intentat aplicar també la revolució. Incapaç d'oposar-se a la voluntat de l'alcalde, Fontelles es converteix en un peó més del poder, però això remou els seus principis i progressivament es decanta cap al bàndol dels vençuts fins a esdevenir un element central en l'organització dels maquis. Això l'aboca a un doble vida, que es fa més complexa quan esdevé amant d'Elisenda Vilabrú.

El personatge d'Elisenda Vilabrú encarna la casta dels poderosos que aprofitaren els anys del franquisme per enriquir-se, sovint a costa del vençuts. En el seu cas, l'autor ens la presenta com una persona freda i calculadora en la seva relació amb la gent de la que pot aconseguir algun avantatge i benefici, però també com una persona passional, que cerca l'amor i l'estimació que no pot aconseguir en la seva relació marital ni amb la seva relació amb el seu fill. És una dona capaç de maniobrar per aconseguir allò que es proposa, com ara la creació d'una estació d'esquí al seu poble o l'exaltació de la memòria del seu enamorat fins a fer-ne beat. Aquesta pretensió es veu amenaçada per la investigació de la Tina Bros, que accidentalment descobreix els diaris de Fontelles, que contradiuen la versió oficial sobre la seva vida.

Tina Bros representa un contrapunt als altres dos personatges, ja que és una dona que viu una crisi personal intensa a diversos nivells, però que a la vegada té la voluntat de tirar endavant amb els seu projecte d'un llibre de fotografies sobre les escoles dels Pallars que la porten a conèixer la història del mestre Fontelles i com s'ha manipulat per complet la seva història. A pesar de les dificultats, investiga els fets, convertits en la raó de ser de la seva existència.

A través de tres personatges centrals i de tres horitzonts temporals (postguerra, transició, actualitat), Cabré construeix una història que té el seu nucli en els anys de la postguerra i ens parla de l'exercici del poder per part dels franquistes, de la resistència dels maquis i dels enormes sacrificis que fan i també de com els poderosos aprofitaren l'època per ampliar el seu poder, sobretot fent valer la seva fidelitat al règim com un salconduit per vulnerar normes i persones i aconseguir els seus propòsits. També ens parla de qüestions transcendentals de la condició humana, com l'amor, la passió, la fidelitat -humana i moral-, la violència, la dificultat de tancar determinades ferides i tantes altres qüestions que enrevolten l'ànima de qualsevol persona.

S'ha de fer referència a l'estil narratiu de l'autor i molt especialment a la forma en la que cus els distints horitzonts temporals, amb diàlegs que de cop i volta es tranformen i adopten altres veus i altres temps, superant la fórmula clàssica del salt enrere.

Tot i ser una obra de ficció, il·lustra a la perfecció temes que possiblement no sempre són a l'abast del lector comú, especialment la lluita antifranquista protagonitzada pels maquis, una guerrilla determinada a mantenir viu el caliu de la lluita antifranquista amb l'esperança d'una intervenció exterior que mai es va arribar a produir, i la profunda corrupció del franquisme, en clara contraposició a la imatge popular del règim immaculat en aquest sentit.

Una novel·la magnífica, complexa i fascinant. Una obra mestra. 

Comentaris