"Per què ser feliç quan podries ser normal?", Jeanette Winterson

Why Be Happy When You Could Be Normal?
Jeanette Winterson, 2011
Traducció de l'anglès de Dolors Udina
Edicions del Periscopi, 263 pàgines

En aquesta obra autobiogràfica, Jeanette Winterson explora la seva infància com a filla adoptada per un matrimoni de membres de l'església evangèlica d'Accrington, a Lancashire (Anglaterra), així com el procés de recerca de la seva mare biològica i la posterior trobada amb ella. És un relat on exposa amb cruesa però sense efectismes sentimentals la vida que va tenir amb els seus pares adoptius, marcada sobretot per la difícil relació amb la seva mare. Aquesta dona la va criar amb gran rigidesa, i la va sotmetre a unes idees estrictes i estranyes que varen limitar la seva capacitat de desenvolupar-se plenament. Eren freqüents els càstigs com tancar-la a la carbonera, deixar-la al carrer i també els càstigs físics, sovint executats per un pare que es limitava a seguir les ordres de la seva dona. A més, la va intentar apartar dels llibres, va limitar-la en relació amb el sexe i va arribar a deixar-li de parlar quan s'adonà que Jeanette era lesbiana. Winterson tracta amb certa indulgència a la seva mare adoptiva, cerca entendre de quina manera veia la vida i les decisions que va prendre, encara que no les justifica. Certament, algunes de les actituds descrites són francament injustificables, no tan sols en relació amb com tractà una nina o una adolescent, sinó en aspectes diversos de la seva vida. L'autora intenta extreure coses positives d'aquesta època, i sens dubte la seva relació amb la literatura és allò que valora més; a pesar de la prohibició de llegir llibres imposada per la seva mare, es convertí en una lectora empedreïda, fins al punt que acabaria dedicant-se a la literatura com a ofici. 

En aquesta etapa de convivència amb la seva família adoptiva, que acabaria quan ella decidí fugir de casa a setze anys, hi jugà un paper important el descobriment de la seva sexualitat, adonar-se que se sentia atreta per altres al·lotes i viure les primeres experiències amoroses. Va ser amb relació a la seva condició de lesbiana quan la seva mare li va dir la frase que es convertí en títol d'aquesta biografia, i que no deixa de ser força il·lustrativa del pensament i els valors de la senyora Winterson. Precisament en aquestes circumstàncies Jeanette va ser posada en l'obligació de triar entre l'amor i romandre a la casa familiar, tria que es decantà per l'amor. 

La primera part del llibre acaba amb l'època en què abandonà la llar familiar sense tenir cap certesa, i a pesar de grans dificultats aconseguí estudiar a Oxford i encaminat els seus passos en el món dels adults en el camp de la literatura. La segona part del llibre ens porta a una Jeanette en la seva maduresa, quan després de la mort del seu pare decideix trobar la seva mare biològica. Després d'un ardu procés burocràtic, il·lustratiu de la manca d'humanitat que sovint amara els processos judicials, aconsegueix trobar les seves arrels i contactar amb la seva mare i els seus germans biològics. El retrobament serà exitós, ja que ella no té retrets per fer i és ben acollida, però no exempta d'una certa tensió.

L'autobiografia de Jeanette Winterson és una obra molt valuosa per diversos motius. En primer lloc, perquè és una demostració de resiliència, de la capacitat d'una persona de sobreposar-se a una infància marcada pel maltractament i triomfar a la vida. Per altra banda, també és una mostra interessant de la realitat de certes adopcions, que lluny de proveir el benestar de què és mereixedor l'infant, tan sols li suposen una font més de patiment. I, en tercer lloc, pel fet de mostrar com una persona pot arribar a estar en pau amb si mateixa des del moment en què s'adona que tot el que sempre ha necessitat per sortir-se'n, per reeixir a la vida ha estat a les seves mans.