Passa al contingut principal

"Per què ser feliç quan podries ser normal?", Jeanette Winterson

Why Be Happy When You Could Be Normal?
Jeanette Winterson, 2011
Traducció de l'anglès de Dolors Udina
Edicions del Periscopi, 263 pàgines

En aquesta obra autobiogràfica, Jeanette Winterson explora la seva infància com a filla adoptada per un matrimoni de membres de l'església evangèlica d'Accrington, a Lancashire (Anglaterra), així com el procés de recerca de la seva mare biològica i la posterior trobada amb ella. És un relat on exposa amb cruesa però sense efectismes sentimentals la vida que va tenir amb els seus pares adoptius, marcada sobretot per la difícil relació amb la seva mare. Aquesta dona la va criar amb gran rigidesa, i la va sotmetre a unes idees estrictes i estranyes que varen limitar la seva capacitat de desenvolupar-se plenament. Eren freqüents els càstigs com tancar-la a la carbonera, deixar-la al carrer i també els càstigs físics, sovint executats per un pare que es limitava a seguir les ordres de la seva dona. A més, la va intentar apartar dels llibres, va limitar-la en relació amb el sexe i va arribar a deixar-li de parlar quan s'adonà que Jeanette era lesbiana. Winterson tracta amb certa indulgència a la seva mare adoptiva, cerca entendre de quina manera veia la vida i les decisions que va prendre, encara que no les justifica. Certament, algunes de les actituds descrites són francament injustificables, no tan sols en relació amb com tractà una nina o una adolescent, sinó en aspectes diversos de la seva vida. L'autora intenta extreure coses positives d'aquesta època, i sens dubte la seva relació amb la literatura és allò que valora més; a pesar de la prohibició de llegir llibres imposada per la seva mare, es convertí en una lectora empedreïda, fins al punt que acabaria dedicant-se a la literatura com a ofici. 

En aquesta etapa de convivència amb la seva família adoptiva, que acabaria quan ella decidí fugir de casa a setze anys, hi jugà un paper important el descobriment de la seva sexualitat, adonar-se que se sentia atreta per altres al·lotes i viure les primeres experiències amoroses. Va ser amb relació a la seva condició de lesbiana quan la seva mare li va dir la frase que es convertí en títol d'aquesta biografia, i que no deixa de ser força il·lustrativa del pensament i els valors de la senyora Winterson. Precisament en aquestes circumstàncies Jeanette va ser posada en l'obligació de triar entre l'amor i romandre a la casa familiar, tria que es decantà per l'amor. 

La primera part del llibre acaba amb l'època en què abandonà la llar familiar sense tenir cap certesa, i a pesar de grans dificultats aconseguí estudiar a Oxford i encaminat els seus passos en el món dels adults en el camp de la literatura. La segona part del llibre ens porta a una Jeanette en la seva maduresa, quan després de la mort del seu pare decideix trobar la seva mare biològica. Després d'un ardu procés burocràtic, il·lustratiu de la manca d'humanitat que sovint amara els processos judicials, aconsegueix trobar les seves arrels i contactar amb la seva mare i els seus germans biològics. El retrobament serà exitós, ja que ella no té retrets per fer i és ben acollida, però no exempta d'una certa tensió.

L'autobiografia de Jeanette Winterson és una obra molt valuosa per diversos motius. En primer lloc, perquè és una demostració de resiliència, de la capacitat d'una persona de sobreposar-se a una infància marcada pel maltractament i triomfar a la vida. Per altra banda, també és una mostra interessant de la realitat de certes adopcions, que lluny de proveir el benestar de què és mereixedor l'infant, tan sols li suposen una font més de patiment. I, en tercer lloc, pel fet de mostrar com una persona pot arribar a estar en pau amb si mateixa des del moment en què s'adona que tot el que sempre ha necessitat per sortir-se'n, per reeixir a la vida ha estat a les seves mans.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...