Passa al contingut principal

"Recursos inhumanos", Pierre Lemaitre

Cadres noirs
Pierre Lemaitre, 2010
Traducció del francès al castellà de Juan Carlos Durán Romero
Alfaguara, 392 pàgines 

Alain Delambre és un aturat de llarga al final de la cinquantena que sobreviu amb un minijob fins que un incident el deixa sense res. Llavors troba una oferta de feina que sembla feta a la seva mida, i decideix llançar-se a tomba oberta per aconseguir-la. La seva determinació el portarà a una espiral d'accions radicals que el portaran a ell i a la seva família a l'extrem. 

Pierre Lemaitre desenvolupa en aquesta novel·la un thriller absolutament magnífic, intens, poderós. Transforma a un aturat de llarga durada en una màquina determinada a aconseguir el seu propòsit costi el que costi, sense deixar espai a les consideracions morals i ni tan sols als sentiments dels seus éssers més propers. Aconseguir la feina esdevé la seva fixació, i quan s'adoni que no té possibilitats, emprendrà un camí encara més radical i salvatge. Es construeix així un autèntic thriller, amb un ritme narratiu molt alt, amb situacions que sorprenen i et deixen bocabadat, amb la sensació de ser allà, al costat d'Alain en les seves desventures afortunades. Tot això sense renunciar al toc d'humor tan característic de l'autor. 

Pierre Lemaitre és un gran narrador, amb una capacitat excepcional a l'hora de crear situacions intenses i vívides, narracions frenètiques, febrils, que tenen quelcom de cinematogràfic. És un registre en el qual excel·leix, com demostrà clarament amb el quartet de novel·les protagonitzat per Camille Verhoeven. Tanmateix, també ha demostrat la seva mestria amb novel·les més delicades, més emotives com la seva darrera publicació, El mirall de les nostres penes. 

Una obra excel·lent. 


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació