"Vestit de núvia", Pierre Lemaitre

Robe de mariée
Pierre Lemaitre, 2009
Traducció del francès d'Albert Pejó
Bromera, 268 pàgines

La vida de Sophie Duguet d'un temps ençà ha entrat en una espiral absolutament aterridora, fora de qualsevol lògica. Es sent desorientada i deprimida, i té llacunes de memòria que la posen en situacions ridícules o dramàtiques. La gota que fa vessar el got és descobrir que en un d'aquest episodis ha assassinat  l'infant de qui es fa càrrec. Emprèn llavors una fugida desesperada per emprendre una nova vida. El que no sap és que la seva bogeria no és el major dels seus problemes.

Vestit de núvia és una novel·la que captiva completament al lector. Dividida en quatre parts, desenvolupa una trama força original. La primera part ens ofereix la visió del problema pel que passa la protagonista de la història, sense cap pista sobre per què pateix el que pateix, fet que genera una sensació d'inquietud per l'esdevenir dels fets. En la segona part, se'ns desvetlla el motiu de tot plegat, amb una narració que desperta un sentiment creixent d'indignació. La tercera i la quarta part ens acosten més a la protagonista i a l'antagonista, fins que s'arriba a un final enginyós, sorprenent i impactant. És un narració ben estructurada i ben escrita, que dosifica la informació i que enganxa per complet.

Puc afirmar sense vergonya que som un entusiasta de Pierre Lemaitre, i aquest entusiasme encara no ha trobat cap argument per rebaixar-se, ja que cada novel·la de l'autor francès aconsegueix enganxar-te a través de mecanismes narratius que sovint beuen del seu ofici de guionista televisiu, amb els que és capaç de captar l'atenció del lector i suscitar-li una vivència de lectura que pocs autors estan en disposició d'aconseguir i que el fan ser sempre un autor recomanable.