Passa al contingut principal

"La gran serpiente", Pierre Lemaitre

Le serpent majuscule
Pierre Lemaitre, 2021
Traducció del francès de José Antonio Soriano Marco
Salamandra, 251 pàgines

Mathilde Perrin sembla una apacible dona madura, vídua i padrina. Però amaga un secret: en realitat és una assassina a sou des del temps de la segona guerra mundial. I ara s'enfronta a un problema important: la seva memòria comença a fallar de forma estrepitosa, i ella no mateixa no n'acaba de ser conscient. Això genera un caos assassí que ni les autoritats policials ni la seva pròpia organització saben com afrontar.

Aquesta novel·la, publicada el 2021, és en realitat és la primera novel·la escrita per Pierre Lemaitre. Des de 1985 dormia en el fons del calaix fins que va ser rescatada per satisfer les demandes dels seus autors de més novel·la negra després del tancament de la tetralogia dedicada a Camille Verhoeven i que el propi Lemaitre es decantés per un altre tipus de novel·la. És una obra divertida però també dura, en la qual l'autor desplega la seva capacitat narrativa encara que sense arribar als nivells d'excel·lència que assoliria en obres posteriors. La història en sí mateixa, tot i que plantegi situacions hil·larants, és dura, ja que es presenta una situació de deteriorament cognitiu i situacions d'una crueltat extraordinària derivades de l'esmentat procés.

La gran serpiente és una novel·la divertida, entretinguda, de les que es deixen llegir i són plaents, però que es pot qualificar sense dubtes com una obra menor del seu autor. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...