dijous, 21 de setembre de 2017

"Como de la famlilia", Paolo Giordano

Il nero e l'argento
Paolo Giordano, 2014
Traducció de Carlos Mayor
Salamandra, 144 pàgines

La senyora A., dona de fer feines de la família, acaba de morir. Aquesta mort, precedida pels cruels efectes de la malaltia i dels remeis aplicats per guarir-la, desperta en el matrimoni format per Nora i el seu espòs una sensació d'incertesa. S'adonen que aquella dona que havia entrat a la llar per assistir Nora durant el seu delicat embaràs, s'havia convertit en el puntal absolut de la vida domèstica fins al punt de trobar-se orfes de la seva presència. 

Como de la familia, adaptació força absurda del títol original -que a més està plenament explicat en el llilbre- aborda d'una manera senzilla un dels aspectes de la vida domèstica actual, la necessitat de comptar amb suport d'una persona per desenvolupar les tasques domèstiques ateses les dificultats de conciliació que imposa la vida laboral. Ho fa detallant la importància que aquestes persones poden arribar a assolir en la nostra vida diària, ja que poden acabar per assumir un rol que va molt més enllà del d'un simple assalariat i es converteix en una mena de familiar assimilat, que sovint té una funció més important que els dels famliars.

És aquesta una novel·la breu, que aborda qüestions íntimes de la vida de les persones d'una manera planera, descriu una història con tantes de les que passen a diari. Un fragment de vida, que podem trobar tan interessant com buit.

dilluns, 11 de setembre de 2017

"L'art francès de la guerra", Alexis Jenni

L'art français de la guerre
Alexis Jenni, 2011
Traducció de Pau Joan Hernàndez
Edicions 62, 708 pàgines

El narrador de la història, de la qual no coneixem el nom, és un jove desil·lusionat que vaga per la ciutat de Lyon limitat a la seva supervivència. En un dels seus passejos sense rumb coincideix amb Victorien Salagnon, qui accedeix a ensenyar-li a pintar. En les converses que mantendrà amb ell, reviurà tot el període de guerres que va patir França des de principis dels anys 40 fins a la independència d'Algèria el 1962: la Segona Guerra Mundial, la Guerra d'Indoxina i la guerra d'Algèria.

El llibre es desenvolupa en dues narracions connectades però que gairebé podrien funcionar de forma independent. Per una banda, el que l'autor anomena "Novel·la", que és la narració de la vida de Victorien Salagnon, des del moment en que, ben jove, s'allista a la resistència contra els nazis fins que acaba la seva participació a la guerra d'Algèria. Per altra banda, els "Comentaris" constitueixen les reflexions del narrador sobre aspectes diversos de la seva pròpia vida i molt especialment de la seva realitat social, així com els moments de trobada amb Salagnon, el seu amic d'armes Mariani i la seva esposa Eurydice. 

És una narració doblement interessant. Permet conèixer aquest període de la història francesa del segle XX en que França, guiada per De Gaulle, intenta mantenir la seva grandesa a pesar de perdre el seu imperi de manera inexorable, i sacrifica els seus joves per una causa que es pot qualificar de perduda, fent ús a més de tot un ampli ventall d'atrocitats. En contrast, encara que amb un vincle molt clar, ens parla de la situació de la França actual, amb els problemes derivats de l'existència d'una societat multiracial on una part de les persones d'ascendència europea desconfien dels nord-africans i molts nord-africans no es senten francesos.

L'art francès de la guerra és un llibre molt interessant, encara que per moment l'estil narratiu de l'autor es fa una mica pedant, una mica inflat, i fa que la pròpia narració perdi interès, sobretot en els fragments de "Comentaris". A pesar d'aquest petit defecte, és una novel·la magnífica i molt recomanable per acostar-se al passat recent i al present de França.