Passa al contingut principal

"L'art francès de la guerra", Alexis Jenni

L'art français de la guerre
Alexis Jenni, 2011
Traducció de Pau Joan Hernàndez
Edicions 62, 708 pàgines

El narrador de la història, de la qual no coneixem el nom, és un jove desil·lusionat que vaga per la ciutat de Lyon limitat a la seva supervivència. En un dels seus passejos sense rumb coincideix amb Victorien Salagnon, qui accedeix a ensenyar-li a pintar. En les converses que mantendrà amb ell, reviurà tot el període de guerres que va patir França des de principis dels anys 40 fins a la independència d'Algèria el 1962: la Segona Guerra Mundial, la Guerra d'Indoxina i la guerra d'Algèria.

El llibre es desenvolupa en dues narracions connectades però que gairebé podrien funcionar de forma independent. Per una banda, el que l'autor anomena "Novel·la", que és la narració de la vida de Victorien Salagnon, des del moment en que, ben jove, s'allista a la resistència contra els nazis fins que acaba la seva participació a la guerra d'Algèria. Per altra banda, els "Comentaris" constitueixen les reflexions del narrador sobre aspectes diversos de la seva pròpia vida i molt especialment de la seva realitat social, així com els moments de trobada amb Salagnon, el seu amic d'armes Mariani i la seva esposa Eurydice. 

És una narració doblement interessant. Permet conèixer aquest període de la història francesa del segle XX en que França, guiada per De Gaulle, intenta mantenir la seva grandesa a pesar de perdre el seu imperi de manera inexorable, i sacrifica els seus joves per una causa que es pot qualificar de perduda, fent ús a més de tot un ampli ventall d'atrocitats. En contrast, encara que amb un vincle molt clar, ens parla de la situació de la França actual, amb els problemes derivats de l'existència d'una societat multiracial on una part de les persones d'ascendència europea desconfien dels nord-africans i molts nord-africans no es senten francesos.

L'art francès de la guerra és un llibre molt interessant, encara que per moment l'estil narratiu de l'autor es fa una mica pedant, una mica inflat, i fa que la pròpia narració perdi interès, sobretot en els fragments de "Comentaris". A pesar d'aquest petit defecte, és una novel·la magnífica i molt recomanable per acostar-se al passat recent i al present de França.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...