Passa al contingut principal

"L'art francès de la guerra", Alexis Jenni

L'art français de la guerre
Alexis Jenni, 2011
Traducció de Pau Joan Hernàndez
Edicions 62, 708 pàgines

El narrador de la història, de la qual no coneixem el nom, és un jove desil·lusionat que vaga per la ciutat de Lyon limitat a la seva supervivència. En un dels seus passejos sense rumb coincideix amb Victorien Salagnon, qui accedeix a ensenyar-li a pintar. En les converses que mantendrà amb ell, reviurà tot el període de guerres que va patir França des de principis dels anys 40 fins a la independència d'Algèria el 1962: la Segona Guerra Mundial, la Guerra d'Indoxina i la guerra d'Algèria.

El llibre es desenvolupa en dues narracions connectades però que gairebé podrien funcionar de forma independent. Per una banda, el que l'autor anomena "Novel·la", que és la narració de la vida de Victorien Salagnon, des del moment en que, ben jove, s'allista a la resistència contra els nazis fins que acaba la seva participació a la guerra d'Algèria. Per altra banda, els "Comentaris" constitueixen les reflexions del narrador sobre aspectes diversos de la seva pròpia vida i molt especialment de la seva realitat social, així com els moments de trobada amb Salagnon, el seu amic d'armes Mariani i la seva esposa Eurydice. 

És una narració doblement interessant. Permet conèixer aquest període de la història francesa del segle XX en que França, guiada per De Gaulle, intenta mantenir la seva grandesa a pesar de perdre el seu imperi de manera inexorable, i sacrifica els seus joves per una causa que es pot qualificar de perduda, fent ús a més de tot un ampli ventall d'atrocitats. En contrast, encara que amb un vincle molt clar, ens parla de la situació de la França actual, amb els problemes derivats de l'existència d'una societat multiracial on una part de les persones d'ascendència europea desconfien dels nord-africans i molts nord-africans no es senten francesos.

L'art francès de la guerra és un llibre molt interessant, encara que per moment l'estil narratiu de l'autor es fa una mica pedant, una mica inflat, i fa que la pròpia narració perdi interès, sobretot en els fragments de "Comentaris". A pesar d'aquest petit defecte, és una novel·la magnífica i molt recomanable per acostar-se al passat recent i al present de França.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...