Lectures i divagacions

Un giorno perfetto Melania G. Mazzucco, 2008 Anagrama, 448 pàgines Això cantava Lou Reed, una lloança a un bon dia, un dia que passa sense fer coses extraordinàries però resulta d'allò més encantador. Aquesta novel·la italiana inspira el seu títol en la memorable cançó de Reed, però la "perfecció" del dia no té a veure amb que les coses vagin bé; més aviat és una visió "perfecte" d'un dia en la vida d'una ciutat, d'una família, de persones com tantes perdudes en l'anonimat urbà. La novel·la relata 24 hores en la vida de la família d'un polític en campanya i de la del seu escolta, divorciat. Al llarg de tot un dia resseguim l'activitat dels Fioravanti i els Buonocore, i veim com es van entrecreuant els seus camins. Però sobretot és important conèixer què pensen, què senten, què viuen, els seus petits drames, les seves misèries, les petites victòries i derrotes de la vida diària. Els problemes que observam són els mateixos que...

En el nombre del cerdo Pablo Tusset, 2006 Columna, 430 pàgines Hi ha novel·les que tenen la virtut (o el defecte) de començar amb un to i acabar amb un altre totalment diferent. I aquest és el cas que ens ocupa, ja que el que comença com una novel·leta lleugera de policies, s'acaba convertint en una novel·la negra d'apreciable densitat, en la qual ningú és qui sembla ser i la bondat no acaba d'imposar-se... El relat gira a l'entorn d'un crim curiós, una dona esquarterada com si fos un porc a un escorxador d'un poble perdut de la mà de déu. A partir d'aquí, el relat ens porta a seguir dos personatges, l'inspector Pujol, a punt de jubilar-se però que s'agafa el cas amb cert interès pels elements estrambòtics que l'ornen, i en T., un policia que finalment serà el que faci la feina bruta en aquesta mateixa investigació. El resultat és una novel·la negra farcida de personatges que no són el que semblen, de situacions pintoresques, de cru...

Haruki Murakami, 1987 Empúries,  302 pàgines Si "blue" en anglès fa referència a la tristor, a la melangia... el títol de la novel·la de Murakami és d'allò més escaient. I la paraula adolescència té res a veure amb el dolor, aquesta novel·la ho deixa be n a les clares. Es tracta de la història d'un jove que comença a la universitat i de les seves vivències al voltant de dues (o tres) dones: la Naoko, de qui està enamorat a pesar de que era la xicota del seu millor amic, a pesar del seu caràcter depressiu i de què és incapaç de sentir cap mena de passió; i la Midori, el pol oposat, vitalista, despreocupada enmig de difícils circumstàncies. La relació amb aquests personatges és el fil conductor de la narració, marcat per una sensació de melangia, de tristor continguda, de grisor en el vida del dia a dia, que tanmateix es supera per la necessitat i les ganes de viure, la necessitat d'estimar i de formar part de qualque cosa més enllà de la pròpia persona.