Passa al contingut principal

"Un día perfecto", Melania G. Mazzucco

Un giorno perfetto
Melania G. Mazzucco, 2008
Anagrama, 448 pàgines

Això cantava Lou Reed, una lloança a un bon dia, un dia que passa sense fer coses extraordinàries però resulta d'allò més encantador. Aquesta novel·la italiana inspira el seu títol en la memorable cançó de Reed, però la "perfecció" del dia no té a veure amb que les coses vagin bé; més aviat és una visió "perfecte" d'un dia en la vida d'una ciutat, d'una família, de persones com tantes perdudes en l'anonimat urbà.

La novel·la relata 24 hores en la vida de la família d'un polític en campanya i de la del seu escolta, divorciat. Al llarg de tot un dia resseguim l'activitat dels Fioravanti i els Buonocore, i veim com es van entrecreuant els seus camins. Però sobretot és important conèixer què pensen, què senten, què viuen, els seus petits drames, les seves misèries, les petites victòries i derrotes de la vida diària.

Els problemes que observam són els mateixos que podem viure o veure en qualsevol ciutat o en qualsevol mitjà de comunicació, petits i grans: l'assetjament escolar, la desgraciada percepció dels adolescents sobre ells mateixos, els maltractaments domèstics, els antisistema, el desamor, les esperances que es frustren, els amors impossibles... En definitiva, un cal·lidoscopi urbà que es desgrana amb notable agilitat, hora rere hora, cap a un final desesperançat, o potser no tant...

L'estructura del llibre arranca amb un petit pròleg que dóna pas a la narració de les 24 hores de la vida de dues famílies a Roma i culmina amb un epíleg que resol la situació plantejada a l'inici. El pròleg causa cert desconcert, l'epíleg és la freda certesa, el resultat de 24 hores en la vida moderna, que ho poden canviar tot o no canviar res...

Un llibre extraordinari, literatura en majúscules escrita amb mestria i una agilitat extraordinària, on el narrador omniscient es transforma en la veu del personatge sense estridències. Mazzucco aconsegueix que tots sentim allò que de fet vivim, la cruesa que de vegades suposa el viure un dia perfecte.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...