Passa al contingut principal

"Un día perfecto", Melania G. Mazzucco

Un giorno perfetto
Melania G. Mazzucco, 2008
Anagrama, 448 pàgines

Això cantava Lou Reed, una lloança a un bon dia, un dia que passa sense fer coses extraordinàries però resulta d'allò més encantador. Aquesta novel·la italiana inspira el seu títol en la memorable cançó de Reed, però la "perfecció" del dia no té a veure amb que les coses vagin bé; més aviat és una visió "perfecte" d'un dia en la vida d'una ciutat, d'una família, de persones com tantes perdudes en l'anonimat urbà.

La novel·la relata 24 hores en la vida de la família d'un polític en campanya i de la del seu escolta, divorciat. Al llarg de tot un dia resseguim l'activitat dels Fioravanti i els Buonocore, i veim com es van entrecreuant els seus camins. Però sobretot és important conèixer què pensen, què senten, què viuen, els seus petits drames, les seves misèries, les petites victòries i derrotes de la vida diària.

Els problemes que observam són els mateixos que podem viure o veure en qualsevol ciutat o en qualsevol mitjà de comunicació, petits i grans: l'assetjament escolar, la desgraciada percepció dels adolescents sobre ells mateixos, els maltractaments domèstics, els antisistema, el desamor, les esperances que es frustren, els amors impossibles... En definitiva, un cal·lidoscopi urbà que es desgrana amb notable agilitat, hora rere hora, cap a un final desesperançat, o potser no tant...

L'estructura del llibre arranca amb un petit pròleg que dóna pas a la narració de les 24 hores de la vida de dues famílies a Roma i culmina amb un epíleg que resol la situació plantejada a l'inici. El pròleg causa cert desconcert, l'epíleg és la freda certesa, el resultat de 24 hores en la vida moderna, que ho poden canviar tot o no canviar res...

Un llibre extraordinari, literatura en majúscules escrita amb mestria i una agilitat extraordinària, on el narrador omniscient es transforma en la veu del personatge sense estridències. Mazzucco aconsegueix que tots sentim allò que de fet vivim, la cruesa que de vegades suposa el viure un dia perfecte.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...