dijous, 29 d’octubre de 2015

"Sarajevo 1914", Plàcid García-Planas

Sarajevo 1914. Retorno a la esquina donde Europa se cortó las venas
Plàcid García-Planas, 1914
Diéresis (epub)

El 28 de juny de 1914, el conflicte europeu que s'havia estat cuinant des de la guerra francoprussiana de 1870 va arribar a la seva fase d'ebullició amb l'assassinat a mans del nacionalista serbi Gavrilo Princip de l'hereu al tron austrohongarès Francesc Ferran i la seva esposa Sofia als carrers de Sarajevo. El periodista Plàcid García-Planas recorre els escenaris més representatius de l'estada de l'hereu al tron imperial a la ciutat i contrasta els fets històrics amb l'opinió de ciutadans de la ciutat sobre l'assassinat i sobre la figura de l'assassí, que a dia d'avui és vist més com un heroi nacional que com un terrorista.

La parella imperial poc abans del seu assassinat (wikipedia)
Escrit com una crònica periodística, és una lectura interessant per recordar el que succeí en la visita imperial a Sarajevo, que es va acabar convertint en el detonant de la Gran Guerra, que portà prop de vint milions d'europeus a la tomba. És un llibre que aprofundeix molt poc en els fets històrics i en la visió actual dels bosnis sobre el fet, de forma que pens que hi ha alternatives millors i molt més completes sobre el tema, i que aquesta obra té valor més com a article periodístic extens que com a obra historiogràfica. Prescindible.

dimecres, 28 d’octubre de 2015

"El lleopard", Jo Nesbo

Panserhjerte
Jo Nesbo, 2014
Traducció de Laia Font i Mateu
Proa, 704 pàgines

Després de la seva topada amb el Ninot de neu, Harry Hole està desaparegut. L'agent Kaja Sollness rep l'encarrec de trobar-lo i portar-lo a Hong Kong, perquè el que sembla un assassí en sèrie actua a Oslo. La investigació em la que es trobar immers Hole serà dura i complexa, tant per les seves pròpies condicions com pel fet que es desenvolupa enmig de la pugna pel poder entre la Kripos i el departament d'homicidis de la policia d'Oslo. A més, ha de lluitar contra els seus propis fantasmes, el record constant de la Rakel i l'Oleg i les seves addiccions a l'alcohol i drogues diverses. Tot plegat farà que la investigació s'emboliqui amb la mort d'una diputada i estranys vincles amb el Congo, fins aque un lloc comú a les víctimes donarà la clau per començar a resoldre el cas.

El lleopard és una molt bona novel·la negra, que compta amb tots els ingredients característics del gènere, començant pel seu protagonista. Harry Hole és una mena d'antiheroi: mal considera pels seus companys, amb una vida personal caòtica i víctima de la seva incapacitat de ser feliç o de sentir-se realitzat amb la seva feina. Amb tot, les seves aptituds com a investigador li valen un cert respecte. Més enllà del protagonista, els personatges que desfilen per la novel·la són també elements clau per completar el panorama de la novel·la: policies amb una ambició per damunt de tota consideració, companys de professió que esdevenen Traïdors, traficants d'armes, etc. 

Crec que aquesta és una novel·la molt ben construïda a nivell argumental i narratiu, que ens va oferint petites pistes per resseguir el rastre dels possibles assassins amb prou marge per donar lloc a nombrosos girs argumentals. És una novel·la que a pesar de la seva extensió es fa molt lleugera i àgil i esdevé gairebé addictiva. Una lectura molt recomanable.

.

diumenge, 18 d’octubre de 2015

"El que no et mata et fa més fort", David Lagercrantz



Det som inte dödar oss
David Lagercrantz, 2015
Traducció de Marc Delgado Casanova
Columna, 656 pàgines



Un dels majors investigadors en el camp de la intel·ligència artificial, el professor Frans Balder, deixa la seva feina a una empresa capdavantera en el seu camp per tornar a Suècia i fer-se càrrec del seu fill. Sembla que té coses a contar, i es posa en contacte amb el periodista Mikael Blomqvist per contar-les-hi, però el mateix vespre és assassinat per un vertader professional que tanmateix té pietat de l'August, un nen autista i savant. Llavors es desfermarà una investigació a distints nivells per esclarir què era el que Balder volia transmetre a Blomqvist i també qui és el responsable de la seva mort. Com no podia ser d'una altra manera, la Lisbeth Salander jugarà un paper crucial no només en les investigacions en la xarxa sinó també en la protecció del petit August. Tot plegat acabarà demostrant una trama amb implicacions al més alt nivell, des de la totpoderosa NSA fins a la màfia russa, i fins i tot entrarà en escena la Nemesi de la Lisbeth Salander.

Han tornat Blomqvist i Salander, però han tornat sense el seu creador, Stieg Larsson. Blomqvist continua essent el mateix periodista de l'antiga escola, compromès amb el seu ofici, honest i implicat en la recerca de la veritat sense preocupar-se de les conseqüències. Directe i incisiu, posa per davant la protecció de les fonts que la lleialtat a la justícia. I la Lisbeth Salander continua tan compremesa amb les causes que considera justes com sempre, decidida a enfrontar-se a qui sigui per tal d'arribar a derrotar aquells que considera enemics de la humanitat, siguin governs o criminals. Però Larsson no hi és, i es nota.

El repte de Lagercrantz no era menor: continuar amb la nissaga de més èxit de la primera dècada del segle XXI. I per fer-ho, ha adoptat, o ho ha intentat, el mateix estil asèptic de Larsson. El problema és que per molt planer que semblàs, aquest estil (o no estil, a judici de no pocs crítics) no és tan fàcil d'imitar. El que en Larsson fluïa d'una forma natural i ben encadenada, en Lagercrantz presenta no poques imperfeccions, és com si la linealitat de la narració anàs una mica a batzegades, Més enllà d'això, el desenvolupament de la narració també pateix el problema de la falta d'encaix dels distints elements que hi figuren, de forma que és com si la narració es quedàs a mitges, com si es prescindís d'explicar tota la trama per centrar-se només en els elements més directament lligats amb els protagonistes. Per tot això, podríem dir que la saga
Millennium continua, però ja convertida en una franquícia i amb evidents diferències amb la trilogia inicial. Amb tot, és una novel·la fàcil de llegir i entretinguda, força recomanable.

diumenge, 11 d’octubre de 2015

"The Girl On The Train", Paula Hawkins

The Girl On The Train
Paula Hawkins, 2015
Transworld digital, 338 pàgines

Rachel Hipwell travessa el pitjor moment de la seva vida, des de que el seu espòs Tom l'abandonà després que la depressió per la que passava com a conseqüència de la seva infertilitat la portàs a convertir-se en alcohòlica. Viu una vida buida que només coneix dues rutines, el consum d'alcohol i el desplaçament diari a Londres per cercar feina i mantenir l'engany amb la seva companya de pis, que desconeix la seva situació d'atur. En el trajecte, s'entreté en l'observació de les cases del seu antic barri, inclosa la que en el passat havia compartit amb el seu exmarit i que ara aquest comparteix amb la seva nova parella, Anna. Tanmateix, el que més la fascina és observar la rutina matinal de la parella que ella anomena Jess i Jason, que dins la seva ment són pocs menys que la parella perfecta, fins que un bon dia la seva Jess, en realitat Megan, desapareix. Des d'aquell precís moment intentarà esbrinar què és el que ha succeït de veritat, tasca difícil ateses les seves llacunes mentals derivades de l'abús d'alcohol i l'escassa credibilitat que el cos policial sembla prestar-li.

The Girl On The Train planteja com una activitat innocent com és observar per un moment la vida dels altres es converteix en la porta a una història d'investigació criminal. És una novel·la que parteix d'un ritme baix, pausat, gairebé deprimit per analogia amb l'estat de la seva protagonista, que de mica ens va endinsant en les truculentes històries que s'amaguen darrere les portes de cases comunes i corrents. En aquest procés s'entrecreuen les vides de tres dones que són les que donen veu a la narració (Rachel, Megan i Anna) i que es troben enllaçades per dos homes, Tom i Scott. Tots ells són persones amb una aparença perfectament normal que amaguen un costat fosc amb tints tràgics. El desenllaç de la novel·la coincideix amb el seu punt àlgid, i constitueix certament un contrapunt a la resta de la narració.

Aquest bestseller estival m'ha semblat una novel·la força correcta però sense que se la pugui considerar una obra mestra. En cert sentit s'inspira en La finestra indiscreta de Hitchcock, però la narracció es desenvolupa en una línea molt més pausada i introspectiva, ja que bona part de la narració l'ocupen les reflexions de les tres dones sobre els seus actes passats.

És una lectura interessant, encara que cal tenir paciència i endinsar-se en la turmentada ànima de la protagonista per poder-ne gaudir. Possiblement no és una novel·la per lectors habituals de literatura de crim i misteri, però m'ha semblat un bon llibre.