"The Girl On The Train", Paula Hawkins

The Girl On The Train
Paula Hawkins, 2015
Transworld digital, 338 pàgines

Rachel Hipwell travessa el pitjor moment de la seva vida, des de que el seu espòs Tom l'abandonà després que la depressió per la que passava com a conseqüència de la seva infertilitat la portàs a convertir-se en alcohòlica. Viu una vida buida que només coneix dues rutines, el consum d'alcohol i el desplaçament diari a Londres per cercar feina i mantenir l'engany amb la seva companya de pis, que desconeix la seva situació d'atur. En el trajecte, s'entreté en l'observació de les cases del seu antic barri, inclosa la que en el passat havia compartit amb el seu exmarit i que ara aquest comparteix amb la seva nova parella, Anna. Tanmateix, el que més la fascina és observar la rutina matinal de la parella que ella anomena Jess i Jason, que dins la seva ment són pocs menys que la parella perfecta, fins que un bon dia la seva Jess, en realitat Megan, desapareix. Des d'aquell precís moment intentarà esbrinar què és el que ha succeït de veritat, tasca difícil ateses les seves llacunes mentals derivades de l'abús d'alcohol i l'escassa credibilitat que el cos policial sembla prestar-li.

The Girl On The Train planteja com una activitat innocent com és observar per un moment la vida dels altres es converteix en la porta a una història d'investigació criminal. És una novel·la que parteix d'un ritme baix, pausat, gairebé deprimit per analogia amb l'estat de la seva protagonista, que de mica ens va endinsant en les truculentes històries que s'amaguen darrere les portes de cases comunes i corrents. En aquest procés s'entrecreuen les vides de tres dones que són les que donen veu a la narració (Rachel, Megan i Anna) i que es troben enllaçades per dos homes, Tom i Scott. Tots ells són persones amb una aparença perfectament normal que amaguen un costat fosc amb tints tràgics. El desenllaç de la novel·la coincideix amb el seu punt àlgid, i constitueix certament un contrapunt a la resta de la narració.

Aquest bestseller estival m'ha semblat una novel·la força correcta però sense que se la pugui considerar una obra mestra. En cert sentit s'inspira en La finestra indiscreta de Hitchcock, però la narracció es desenvolupa en una línea molt més pausada i introspectiva, ja que bona part de la narració l'ocupen les reflexions de les tres dones sobre els seus actes passats.

És una lectura interessant, encara que cal tenir paciència i endinsar-se en la turmentada ànima de la protagonista per poder-ne gaudir. Possiblement no és una novel·la per lectors habituals de literatura de crim i misteri, però m'ha semblat un bon llibre.