Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2016

"Victus", Albert Sánchez Piñol

Victus Albert Sánchez Piñol, 2012 La Campana, 608 pàgines En els darrers dies de la seva existència, Martí Zuviria, proper al centenari, dicta la seva vida. I la seva vida no és gens ordinària. Estudiant indomable, acabà posant-se sota el mestratge de Sebastien Le Preste de Vauban, el més excels dels enginyers militars de la seva època al servei de Lluís XIV. A la mort de Vauban passa a formar dels exèrcits francesos que defensen les aspiracions al tron espanyol de Felip d'Anjou, i d'allà, prèvia deserció, al servei directe del general Antonio de Villaroel en la defensa aferrissada de Barcelona durant el setge borbònic fins al seu commovedor final l'onze de setembre de 1714. Parlar a aquestes alçades de Victus és parlar d'un dels fenòmens literaris més notables dels darrers temps en el panorama cultural nacional. Amb aquesta novel·la, recentment continuada amb Vae Victus , Sánchez Piñol va despertar a parts igual admiració i recel, ja que la visió que ofereix d

"El club de los optimistas incorregibles", Jean-Michel Guenassia

Le Club des incorrigibles optimistes Jean-Michel Guenassia, 2009 Traducció de Maria Teresa Gallego Urrutia RBA, 656 pàgines Michel Marini és un jove adolescent que viu al París de finals dels anys 50 en una família una mica particular: un pare d'ascendència italiana, vital i optimista per naturalesa; una mare de bona casa, ferma i austera; un germà gran cada cop més interessat pels afers polític; una germana petita renouera i xerradora. En aquest París de 1959, que afronta el drama de la situació cada pitjor d'Algèria i es va impregnant de la fascinació cada cop major per la cultura dels EUA, Michel afronta la vida des de les seves passions, que són el futbolí, la fotografia i la lectura gairebé compulsiva. La seva curiositat el porta al reservat del Cafè Balto a Denfert-Rocherau, on té l'ocasió d'entrar en contacte amb un grup d'homes extraordinaris, tant per la consideració que reben (Sartre per exemple) com per les extraordinàries petite