dimecres, 17 de febrer de 2016

"Victus", Albert Sánchez Piñol

Victus
Albert Sánchez Piñol, 2012
La Campana, 608 pàgines

En els darrers dies de la seva existència, Martí Zuviria, proper al centenari, dicta la seva vida. I la seva vida no és gens ordinària. Estudiant indomable, acabà posant-se sota el mestratge de Sebastien Le Preste de Vauban, el més excels dels enginyers militars de la seva època al servei de Lluís XIV. A la mort de Vauban passa a formar dels exèrcits francesos que defensen les aspiracions al tron espanyol de Felip d'Anjou, i d'allà, prèvia deserció, al servei directe del general Antonio de Villaroel en la defensa aferrissada de Barcelona durant el setge borbònic fins al seu commovedor final l'onze de setembre de 1714.

Parlar a aquestes alçades de Victus és parlar d'un dels fenòmens literaris més notables dels darrers temps en el panorama cultural nacional. Amb aquesta novel·la, recentment continuada amb Vae Victus, Sánchez Piñol va despertar a parts igual admiració i recel, ja que la visió que ofereix del conflicte denosta per igual als militars borbònics i a les autoritats catalanes, de forma que només es rendeix a la inusitada resistència dels habitants de Barcelona, autèntics herois de la narració, que deixaren la vida en una lluita que tenien perduda en tot moment i que van sostenir de manera absolutament suicida. És aquesta Barcelona la que és enaltida a través dels ulls de Zuviria, en clara contraposició a l'actitud de les autoritats barcelonines, temeroses i aferrades a les lleis i les tradicions fins a límits que anaven més enllà del raonable. Poca cosa més a dir, una magnífica narració que crida el sentiment.

dimarts, 16 de febrer de 2016

"El club de los optimistas incorregibles", Jean-Michel Guenassia


Le Club des incorrigibles optimistes

Jean-Michel Guenassia, 2009

Traducció de Maria Teresa Gallego Urrutia

RBA, 656 pàgines



Michel Marini és un jove adolescent que viu al París de finals dels anys 50 en una família una mica particular: un pare d'ascendència italiana, vital i optimista per naturalesa; una mare de bona casa, ferma i austera; un germà gran cada cop més interessat pels afers polític; una germana petita renouera i xerradora. En aquest París de 1959, que afronta el drama de la situació cada pitjor d'Algèria i es va impregnant de la fascinació cada cop major per la cultura dels EUA, Michel afronta la vida des de les seves passions, que són el futbolí, la fotografia i la lectura gairebé compulsiva. La seva curiositat el porta al reservat del Cafè Balto a Denfert-Rocherau, on té l'ocasió d'entrar en contacte amb un grup d'homes extraordinaris, tant per la consideració que reben (Sartre per exemple) com per les extraordinàries petites històries que tenen a les seves espatlles. Simultàniament, Michel s'endinsa en la adolescència, que el portarà a viure l'enamorament i a afrontar realitats que li costarà d'assimilar.



El club de los optimistas incorregibles planteja d'una manera efectiva un ampli ventall de temàtiques que es superposen i que ens són oferides a través dels ulls d'un jove adolescent despert i madur per las seva edat. Així, Guenassia ens mostra una realitat poc coneguda, si més no des del nostre país, com és la dura existència dels que aconseguiren escapar de més enllà del teló d'acer per assolir la llibertat i que moltes vegades quedaren condemnats a l'ostracisme o a fer una vida molt per davall de les seves expectatives. A través de la seva relació amb Michel, arribam a conèixer la història de cada un d'ells, marcada per la deserció per motius ideològics, per amor o per la voluntat d'assolir uns horitzons vitals més amplis que els que se'ls permetien en les fèrries dictadures populars comunistes. Paral·lelament, a través dels seus efectes sobre la família i les amistats del jove Marini, percebem el profund trasbals que suposa per França el conflicte algerià, la lluita per assolir la independència dels nord-africans i la voluntat gaírebé irracional dels francesos de conservar la seva més antiga i habitada colònia. Per si tot això fos poc, Michel enfronta també les seves pròpies vicissituds internes, sobretot en la seva relació amb el sexe femení. Dues relacions l'aclaparen, una de més aviat platónica amb l'al·lota del seu germà, i una d'intel·lectual que acabarà essent plenament amorosa amb una al·lota de la seva edat.


La veritat és que aquesta m'ha semblat una novel·la absolutament magnífica, que sap posar l'atenció en una realitat social poc coneguda, al manco al nostre país, i al mateix temps dirigeix la narració cap a temes de gran trascendència per França com el conflicte algerià, tractat des de la òptica del colonitzador i centrant-se sobretot en la dimensió humana de tot plegat, i també s'acosta una adolescencia prou particular. Una gran novel·la.