Passa al contingut principal

"El club de los optimistas incorregibles", Jean-Michel Guenassia


Le Club des incorrigibles optimistes

Jean-Michel Guenassia, 2009

Traducció de Maria Teresa Gallego Urrutia

RBA, 656 pàgines



Michel Marini és un jove adolescent que viu al París de finals dels anys 50 en una família una mica particular: un pare d'ascendència italiana, vital i optimista per naturalesa; una mare de bona casa, ferma i austera; un germà gran cada cop més interessat pels afers polític; una germana petita renouera i xerradora. En aquest París de 1959, que afronta el drama de la situació cada pitjor d'Algèria i es va impregnant de la fascinació cada cop major per la cultura dels EUA, Michel afronta la vida des de les seves passions, que són el futbolí, la fotografia i la lectura gairebé compulsiva. La seva curiositat el porta al reservat del Cafè Balto a Denfert-Rocherau, on té l'ocasió d'entrar en contacte amb un grup d'homes extraordinaris, tant per la consideració que reben (Sartre per exemple) com per les extraordinàries petites històries que tenen a les seves espatlles. Simultàniament, Michel s'endinsa en la adolescència, que el portarà a viure l'enamorament i a afrontar realitats que li costarà d'assimilar.



El club de los optimistas incorregibles planteja d'una manera efectiva un ampli ventall de temàtiques que es superposen i que ens són oferides a través dels ulls d'un jove adolescent despert i madur per las seva edat. Així, Guenassia ens mostra una realitat poc coneguda, si més no des del nostre país, com és la dura existència dels que aconseguiren escapar de més enllà del teló d'acer per assolir la llibertat i que moltes vegades quedaren condemnats a l'ostracisme o a fer una vida molt per davall de les seves expectatives. A través de la seva relació amb Michel, arribam a conèixer la història de cada un d'ells, marcada per la deserció per motius ideològics, per amor o per la voluntat d'assolir uns horitzons vitals més amplis que els que se'ls permetien en les fèrries dictadures populars comunistes. Paral·lelament, a través dels seus efectes sobre la família i les amistats del jove Marini, percebem el profund trasbals que suposa per França el conflicte algerià, la lluita per assolir la independència dels nord-africans i la voluntat gaírebé irracional dels francesos de conservar la seva més antiga i habitada colònia. Per si tot això fos poc, Michel enfronta també les seves pròpies vicissituds internes, sobretot en la seva relació amb el sexe femení. Dues relacions l'aclaparen, una de més aviat platónica amb l'al·lota del seu germà, i una d'intel·lectual que acabarà essent plenament amorosa amb una al·lota de la seva edat.


La veritat és que aquesta m'ha semblat una novel·la absolutament magnífica, que sap posar l'atenció en una realitat social poc coneguda, al manco al nostre país, i al mateix temps dirigeix la narració cap a temes de gran trascendència per França com el conflicte algerià, tractat des de la òptica del colonitzador i centrant-se sobretot en la dimensió humana de tot plegat, i també s'acosta una adolescencia prou particular. Una gran novel·la.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...