Passa al contingut principal

"El club de los optimistas incorregibles", Jean-Michel Guenassia


Le Club des incorrigibles optimistes

Jean-Michel Guenassia, 2009

Traducció de Maria Teresa Gallego Urrutia

RBA, 656 pàgines



Michel Marini és un jove adolescent que viu al París de finals dels anys 50 en una família una mica particular: un pare d'ascendència italiana, vital i optimista per naturalesa; una mare de bona casa, ferma i austera; un germà gran cada cop més interessat pels afers polític; una germana petita renouera i xerradora. En aquest París de 1959, que afronta el drama de la situació cada pitjor d'Algèria i es va impregnant de la fascinació cada cop major per la cultura dels EUA, Michel afronta la vida des de les seves passions, que són el futbolí, la fotografia i la lectura gairebé compulsiva. La seva curiositat el porta al reservat del Cafè Balto a Denfert-Rocherau, on té l'ocasió d'entrar en contacte amb un grup d'homes extraordinaris, tant per la consideració que reben (Sartre per exemple) com per les extraordinàries petites històries que tenen a les seves espatlles. Simultàniament, Michel s'endinsa en la adolescència, que el portarà a viure l'enamorament i a afrontar realitats que li costarà d'assimilar.



El club de los optimistas incorregibles planteja d'una manera efectiva un ampli ventall de temàtiques que es superposen i que ens són oferides a través dels ulls d'un jove adolescent despert i madur per las seva edat. Així, Guenassia ens mostra una realitat poc coneguda, si més no des del nostre país, com és la dura existència dels que aconseguiren escapar de més enllà del teló d'acer per assolir la llibertat i que moltes vegades quedaren condemnats a l'ostracisme o a fer una vida molt per davall de les seves expectatives. A través de la seva relació amb Michel, arribam a conèixer la història de cada un d'ells, marcada per la deserció per motius ideològics, per amor o per la voluntat d'assolir uns horitzons vitals més amplis que els que se'ls permetien en les fèrries dictadures populars comunistes. Paral·lelament, a través dels seus efectes sobre la família i les amistats del jove Marini, percebem el profund trasbals que suposa per França el conflicte algerià, la lluita per assolir la independència dels nord-africans i la voluntat gaírebé irracional dels francesos de conservar la seva més antiga i habitada colònia. Per si tot això fos poc, Michel enfronta també les seves pròpies vicissituds internes, sobretot en la seva relació amb el sexe femení. Dues relacions l'aclaparen, una de més aviat platónica amb l'al·lota del seu germà, i una d'intel·lectual que acabarà essent plenament amorosa amb una al·lota de la seva edat.


La veritat és que aquesta m'ha semblat una novel·la absolutament magnífica, que sap posar l'atenció en una realitat social poc coneguda, al manco al nostre país, i al mateix temps dirigeix la narració cap a temes de gran trascendència per França com el conflicte algerià, tractat des de la òptica del colonitzador i centrant-se sobretot en la dimensió humana de tot plegat, i també s'acosta una adolescencia prou particular. Una gran novel·la.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...