Le
Club des incorrigibles optimistes
Jean-Michel
Guenassia, 2009
Traducció
de Maria Teresa Gallego Urrutia
RBA,
656 pàgines
Michel
Marini és un jove adolescent que viu al París de finals dels anys
50 en una família una mica particular: un pare d'ascendència
italiana, vital i optimista per naturalesa; una mare de bona casa,
ferma i austera; un germà gran cada cop més interessat pels afers
polític; una germana petita renouera i xerradora. En aquest París
de 1959, que afronta el drama de la situació cada pitjor d'Algèria
i es va impregnant de la fascinació cada cop major per la cultura
dels EUA, Michel afronta la vida des de les seves passions, que són
el futbolí, la fotografia i la lectura gairebé compulsiva. La seva
curiositat el porta al reservat del Cafè Balto a Denfert-Rocherau,
on té l'ocasió d'entrar en contacte amb un grup d'homes
extraordinaris, tant per la consideració que reben (Sartre per
exemple) com per les extraordinàries petites històries que tenen a
les seves espatlles. Simultàniament, Michel s'endinsa en la
adolescència, que el portarà a viure l'enamorament i a afrontar
realitats que li costarà d'assimilar.
El
club de los optimistas incorregibles
planteja d'una manera efectiva un ampli ventall de temàtiques que es
superposen i que ens són oferides a través dels ulls d'un jove
adolescent despert i madur per las seva edat. Així, Guenassia ens
mostra una realitat poc coneguda, si més no des del nostre país,
com és la dura existència dels que aconseguiren escapar de més
enllà del teló d'acer per assolir la llibertat i que moltes vegades
quedaren condemnats a l'ostracisme o a fer una vida molt per davall
de les seves expectatives. A través de la seva relació amb Michel,
arribam a conèixer la història de cada un d'ells, marcada per la
deserció per motius ideològics, per amor o per la voluntat
d'assolir uns horitzons vitals més amplis que els que se'ls
permetien en les fèrries dictadures populars comunistes.
Paral·lelament, a través dels seus efectes sobre la família i les
amistats del jove Marini, percebem el profund trasbals que suposa per
França el conflicte algerià, la lluita per assolir la independència
dels nord-africans i la voluntat gaírebé irracional dels francesos
de conservar la seva més antiga i habitada colònia. Per si tot això
fos poc, Michel enfronta també les seves pròpies vicissituds
internes, sobretot en la seva relació amb el sexe femení. Dues
relacions l'aclaparen, una de més aviat platónica amb l'al·lota
del seu germà, i una d'intel·lectual que acabarà essent plenament
amorosa amb una al·lota de la seva edat.
La veritat és que aquesta m'ha semblat una novel·la absolutament magnífica, que sap posar l'atenció en una realitat social poc coneguda, al manco al nostre país, i al mateix temps dirigeix la narració cap a temes de gran trascendència per França com el conflicte algerià, tractat des de la òptica del colonitzador i centrant-se sobretot en la dimensió humana de tot plegat, i també s'acosta una adolescencia prou particular. Una gran novel·la.
Comentaris