Passa al contingut principal

"The Great Gatsby", F. Scott Fitzgerald

The Great Gatsby
Francis Scott Fitzgerald, 1925
Wildside Press, ebook

The Great Gatsby is one of the main classics in American Literature. Located in the Egg, a place close to New York, in the years of the dry law, it develops a live story. Years before the time of the novel, Jay Gatsby and Daisy had fallen on love, but because of the poorness of Gatsby and the WWI they got separated. Years later, we find Gatsby living in the West Egg, in front of the house where Daisy, now married to Tom Buchanan, is living, just across the bay. With the help of Nick Carrafield, that in fact is the narrator of the history, Gatsby manages to get in touch with her again,but the inevitable fate wont give Gatsby the chance of reaching what he has been pursuing during years; in the end he wont be able to be happy with the love of her life.

The Great Gatsby is a novel written in 1925, in the times of the prohibition (Dry Laws). However, even though that he writes about a gangster -it is not explicitly said in the novel, but we can easily imagine that he is involved in some kind of criminal racket-, F. Scott Fitzgerald focuses not in the crime scene but in the love that Gatsby feels for Daisy Buchanan. In a quite modern way, we get to know the details of James Gatz, better known as Jay Gatsby. In a way, he represents a classical American character, the self-made man, that is capable of becoming wealthy and powerful, coming from a very poor background. However, its is unusual that what Scott Fitzgerald emphasizes the most are the feelings of Gatsby, in a clear contraposition to the character of Tom Buchanan, very arrogant, selfish, womaniser and even rude.

I have found this a very interesting novel, mainly because it is a novel about a gangster that is not centred in the criminal world, but in the feelings. It is a very good depiction of the high society of that time and even gives us the opportunity of thinking about love, friendship and the careless people.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...