Passa al contingut principal

"Solitud", Víctor Català

Solitud
Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905
Edicions 62, 336 pàgines

La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat.

La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn.

Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca estilísticament en el corrent modernista. La narració es desenvolupa al voltant de la figura de Mila, una dona jove arrossegada a una vida sense al·licients en un entorn que inicialment ella percep com a hostil. L'apatia que li professa el seu espòs, entenem que en tots els àmbits, la fan sentir indesitjable i perduda en un món que se li representa com una amenaça. Tanmateix, el pastor Gaietà es convertirà en el seu guia terrenal i espiritual, fent-la veure el seu entorn i la seva vida amb uns altres ulls. La història que planteja Caterina Albert és una història d'autodescobriment, de presa de consciència de la realitat pròpia. En aquest procés, el pastor esdevé un guia espiritual per na Mila, que fins i tot arriba a plantejar-se si el pastor té un interès romàntic per ella. El contrapunt del pastor és l'Ànima, un personatge sinistre que és una encarnació del mal, però que també compleix una funció en el procés d'autoconeixement que fa na Mila.

Altres temes presents en la novel·la giren al voltant del desig sexual de na Mila, atès que no sembla que la seva vida afectiva amb el seu espòs sigui en absolut satisfactòria, i de fet té diversos episodis en què es deixa entreveure aquesta necessitat. També parla de l'opressió i del control social que representen les altres persones, de com pot ser de feridor el safareig sobre una persona.

Considerada avui en dia com un clàssic de les lletres catalanes, Solitud va ser una novel·la llargament menyspreada, considerada ja pocs anys després de la seva publicació com a antiquada per la seva adscripció al modernisme, moviment que intel·lectuals com Prat de la Riba repudiaven. Amb tot, la figura de Caterina Albert i la importància de la seva obra s'ha recuperat en èpoques recents, i és innegable la qualitat i l'interès d'aquesta novel·la.  

Caterina Albert (1869-1966). Fotografia acolorida per Rafael Navarrete


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...