Passa al contingut principal

"Solitud", Víctor Català

Solitud
Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905
Edicions 62, 336 pàgines

La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat.

La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn.

Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca estilísticament en el corrent modernista. La narració es desenvolupa al voltant de la figura de Mila, una dona jove arrossegada a una vida sense al·licients en un entorn que inicialment ella percep com a hostil. L'apatia que li professa el seu espòs, entenem que en tots els àmbits, la fan sentir indesitjable i perduda en un món que se li representa com una amenaça. Tanmateix, el pastor Gaietà es convertirà en el seu guia terrenal i espiritual, fent-la veure el seu entorn i la seva vida amb uns altres ulls. La història que planteja Caterina Albert és una història d'autodescobriment, de presa de consciència de la realitat pròpia. En aquest procés, el pastor esdevé un guia espiritual per na Mila, que fins i tot arriba a plantejar-se si el pastor té un interès romàntic per ella. El contrapunt del pastor és l'Ànima, un personatge sinistre que és una encarnació del mal, però que també compleix una funció en el procés d'autoconeixement que fa na Mila.

Altres temes presents en la novel·la giren al voltant del desig sexual de na Mila, atès que no sembla que la seva vida afectiva amb el seu espòs sigui en absolut satisfactòria, i de fet té diversos episodis en què es deixa entreveure aquesta necessitat. També parla de l'opressió i del control social que representen les altres persones, de com pot ser de feridor el safareig sobre una persona.

Considerada avui en dia com un clàssic de les lletres catalanes, Solitud va ser una novel·la llargament menyspreada, considerada ja pocs anys després de la seva publicació com a antiquada per la seva adscripció al modernisme, moviment que intel·lectuals com Prat de la Riba repudiaven. Amb tot, la figura de Caterina Albert i la importància de la seva obra s'ha recuperat en èpoques recents, i és innegable la qualitat i l'interès d'aquesta novel·la.  

Caterina Albert (1869-1966). Fotografia acolorida per Rafael Navarrete


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...