Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905
Edicions 62, 336 pàgines
La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat.
La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn.
Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca estilísticament en el corrent modernista. La narració es desenvolupa al voltant de la figura de Mila, una dona jove arrossegada a una vida sense al·licients en un entorn que inicialment ella percep com a hostil. L'apatia que li professa el seu espòs, entenem que en tots els àmbits, la fan sentir indesitjable i perduda en un món que se li representa com una amenaça. Tanmateix, el pastor Gaietà es convertirà en el seu guia terrenal i espiritual, fent-la veure el seu entorn i la seva vida amb uns altres ulls. La història que planteja Caterina Albert és una història d'autodescobriment, de presa de consciència de la realitat pròpia. En aquest procés, el pastor esdevé un guia espiritual per na Mila, que fins i tot arriba a plantejar-se si el pastor té un interès romàntic per ella. El contrapunt del pastor és l'Ànima, un personatge sinistre que és una encarnació del mal, però que també compleix una funció en el procés d'autoconeixement que fa na Mila.
Altres temes presents en la novel·la giren al voltant del desig sexual de na Mila, atès que no sembla que la seva vida afectiva amb el seu espòs sigui en absolut satisfactòria, i de fet té diversos episodis en què es deixa entreveure aquesta necessitat. També parla de l'opressió i del control social que representen les altres persones, de com pot ser de feridor el safareig sobre una persona.
Considerada avui en dia com un clàssic de les lletres catalanes, Solitud va ser una novel·la llargament menyspreada, considerada ja pocs anys després de la seva publicació com a antiquada per la seva adscripció al modernisme, moviment que intel·lectuals com Prat de la Riba repudiaven. Amb tot, la figura de Caterina Albert i la importància de la seva obra s'ha recuperat en èpoques recents, i és innegable la qualitat i l'interès d'aquesta novel·la.
 |
| Caterina Albert (1869-1966). Fotografia acolorida per Rafael Navarrete |
Comentaris