Passa al contingut principal

"El pont dels jueus", Martí Gironell

Els pont dels jueus
Martí Gironell, 2007
Columna, 272 pàgines

Just fa uns dies que he acabat de llegir aquest llibre ambientat al segle XI, a la ciutat catalana de Besalú. L'argument narra certs esdeveniments que succeeixen en aquesta ciutat durant la construcció d'un pont fortificat per part d'un mestre d'obres llombard. De fet el narrador és el seu fill. Era un llibre que em va regalar na Joana Maria per l'aniversari i que pintava prou bé, si més no considerant que havia estat el més venut en català del passat Sant Jordi. Però no sempre es compleixen les expectatives, per desgràcia.

En primer lloc, no acaba de tenir una línia argumental massa clara, ja que el tema de la construcció del pont és com una mena de pretext per parlar d'una conxorxa orquestrada per un comtat rival, i pel mig hi ha la qüestió dels jueus com a ensamblada... En segon lloc, no entenc que té a veure el títol del llibre amb el que ens conta el llibre, ja que no veig la relació entre el pont i els jueus...

Per altra banda, títol apart, la història que planteja té elements suficients com per crear un novel·la històrica entretinguda i interessant, amb prou coses per enganxar al lector: conxorxes militars, construcció medieval, jueus, éssers màgics... El problema és que és un narració com a precipitada: esdeveniments centrals per a la novel·la es despatxen amb una brevetat inexplicable, mentre altres coses intranscendents se'ns conten amb tot detall.

Per mi és un llibre que parteix d'un bon plantejament però que l'autor és incapaç de desenvolupar, potser per un excés d'ambició en voler recrear l'edat mitjana. Dic això ben conscient de les dificultats que suposa escriure un llibre, no vos cregueu que som tan despietat...

Comentaris

Anònim ha dit…
JEJEJE,
Nomes te volia comentar una anecdota, arran de la resenya que has feta sobre aquest llibre.

Jo no l'he llegit, i vegent el que expliques no el llegire, pero crec que el recomanare a una amiga que treballava al mateix centre, ja que paradoxes dela vida, es de Besalu i ha viscut a Lombardia.

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...