Lectures i divagacions

És possible riure's de la guerra? Si l'autor és txec, de tendències anarquistes i anticlerical, sí. Ja ho crec que si. El que Hasek narra són les peripècies d'un txec de Praga, Svejk, en el llarg camí que transcorre des que el criden a files fins que arriba a una situació de combat. Aquesta novel·la és un d'aquells casos en que la biografia de l'autor queda plenament plasmada en la novel·la: Txec: El nacionalisme txec fa que es contraposi aquest poble als altres que configuraven l'Imperi Austrohongarès, els austríacs (retratats com uns catòlics integristes i força ineptes) i especialment els hongaresos (són constants les desqualificacions que s'emeten contra ells per part de diversos personatges). Anarquista: Mostra un odi visceral contra la figura imperial austrohongaresa, i no dubta en ridiculitzar els nobles i alts càrrecs imperials i reials. Anticlerical: Hasek és demolidor en el tractament dels clergues; els tracta a tots d'alcohòlics, feme...

On Chesil Beach Ian McEwan, 2007 Anagrama, 192 pagines I si amb estimar-se no n'hi prou? McEwen ens planta al bell mig d'una nit de noces en la que el nuvi es mostra ansiòs per descobrir a la seva dona i la núvia tracta de contenir la repulsió que li genera la simple idea de que ell la toqui. Així plantejat, el que l'autor ens descabdella és la història d'un fracàs. Entremig, la història que va unir aquesta parella en la repressiva Anglaterra de principis dels anys 60, just abans de l'alliberació sexual i mental que suposà el moviment hippy. El breu relat mostra temes diversos a l'entorn de les relacions de parella, la dificultat d'unir parelles de grups socials diferents i la importància del sexe com a element que permet unir les parelles. És un llibre de fàcil lectura, que deixa un regust una mica amarg en el seu desenllaç, però tanmateix força bell.

La Cathédrale Alain Erlande-Brandemburg, 1989 Akal, 324 pàgines Aquesta obra repassa la trajectòria històrica de la catedral, entesa en un sentit ampli, des de l'època del Baix Imperi fins a l'època clàssica de les catedrals, l'època gòtica. Dic en sentit ampli perquè no sols es parla de l'edifici catedralici, sinó de tot allò que s'hi relacionava: el palau episcopal, els edificis dedicats als canonges, la sala capitular, l'hospital... És interessant veure com va evolucionant tot aquest complex al llarg de la Història i sobretot com condiciona el desenvolupament urbà de les ciutat, fins al punt de ser en algunes ocasions el factor que les empeny fora de les murades primitives. En aquest sentit, cal destacar casos d'integració urbana molt particular, com és el cas de la catedral de la Lausana, travessada cert temps per un carrer, i la de la de Le Puy, a la que s'accedia per una escalinata que sortia a mitjan nau perquè a causa del desnivell...

Un giorno perfetto Melania G. Mazzucco, 2008 Anagrama, 448 pàgines Això cantava Lou Reed, una lloança a un bon dia, un dia que passa sense fer coses extraordinàries però resulta d'allò més encantador. Aquesta novel·la italiana inspira el seu títol en la memorable cançó de Reed, però la "perfecció" del dia no té a veure amb que les coses vagin bé; més aviat és una visió "perfecte" d'un dia en la vida d'una ciutat, d'una família, de persones com tantes perdudes en l'anonimat urbà. La novel·la relata 24 hores en la vida de la família d'un polític en campanya i de la del seu escolta, divorciat. Al llarg de tot un dia resseguim l'activitat dels Fioravanti i els Buonocore, i veim com es van entrecreuant els seus camins. Però sobretot és important conèixer què pensen, què senten, què viuen, els seus petits drames, les seves misèries, les petites victòries i derrotes de la vida diària. Els problemes que observam són els mateixos que...

En el nombre del cerdo Pablo Tusset, 2006 Columna, 430 pàgines Hi ha novel·les que tenen la virtut (o el defecte) de començar amb un to i acabar amb un altre totalment diferent. I aquest és el cas que ens ocupa, ja que el que comença com una novel·leta lleugera de policies, s'acaba convertint en una novel·la negra d'apreciable densitat, en la qual ningú és qui sembla ser i la bondat no acaba d'imposar-se... El relat gira a l'entorn d'un crim curiós, una dona esquarterada com si fos un porc a un escorxador d'un poble perdut de la mà de déu. A partir d'aquí, el relat ens porta a seguir dos personatges, l'inspector Pujol, a punt de jubilar-se però que s'agafa el cas amb cert interès pels elements estrambòtics que l'ornen, i en T., un policia que finalment serà el que faci la feina bruta en aquesta mateixa investigació. El resultat és una novel·la negra farcida de personatges que no són el que semblen, de situacions pintoresques, de cru...

Haruki Murakami, 1987 Empúries,  302 pàgines Si "blue" en anglès fa referència a la tristor, a la melangia... el títol de la novel·la de Murakami és d'allò més escaient. I la paraula adolescència té res a veure amb el dolor, aquesta novel·la ho deixa be n a les clares. Es tracta de la història d'un jove que comença a la universitat i de les seves vivències al voltant de dues (o tres) dones: la Naoko, de qui està enamorat a pesar de que era la xicota del seu millor amic, a pesar del seu caràcter depressiu i de què és incapaç de sentir cap mena de passió; i la Midori, el pol oposat, vitalista, despreocupada enmig de difícils circumstàncies. La relació amb aquests personatges és el fil conductor de la narració, marcat per una sensació de melangia, de tristor continguda, de grisor en el vida del dia a dia, que tanmateix es supera per la necessitat i les ganes de viure, la necessitat d'estimar i de formar part de qualque cosa més enllà de la pròpia persona.

  Жизнь и судьба Vassili Grossmann, 1959 Cercle de Lectors - Galàxia Gutemberg, 1080 pàgines Aquesta és una de les grans novel·les escrites sobre la Segona Guerra Mundial, i no tan sols per les seves més de 1000 pàgines, sinó pel fet de constituir un retrat multifocal dela situació de la URSS en l'època de la batalla d'Stalingrad (hivern de 1942-1943). La novel·la gira entorn de la família Xapoixnikov, i a partir dels membres de la família i d'altres individus emparentats en un o altre moment amb ella, ens mostra com es desenvolupava la vida en diferents escenaris soviètics. Així, el relat ens porta a les posicions d'avantguarda russes a la ciutat ocupada, a un camp de presoners soviètics, a una unitat de tancs enmig de l'estepa calmuca, a la Kazan que acull nombrosos científics soviètics evacuats de Moscou, a la pròpia capital russa... D'aquesta manera, podem dir que és com un gran fresc d'un país en guerra, de la qual tenim visions entusiastes de...