"Vida i destí", Vassili Grossmann

 Жизнь и судьба
Vassili Grossmann, 1959
Cercle de Lectors - Galàxia Gutemberg, 1080 pàgines

Aquesta és una de les grans novel·les escrites sobre la Segona Guerra Mundial, i no tan sols per les seves més de 1000 pàgines, sinó pel fet de constituir un retrat multifocal dela situació de la URSS en l'època de la batalla d'Stalingrad (hivern de 1942-1943).

La novel·la gira entorn de la família Xapoixnikov, i a partir dels membres de la família i d'altres individus emparentats en un o altre moment amb ella, ens mostra com es desenvolupava la vida en diferents escenaris soviètics. Així, el relat ens porta a les posicions d'avantguarda russes a la ciutat ocupada, a un camp de presoners soviètics, a una unitat de tancs enmig de l'estepa calmuca, a la Kazan que acull nombrosos científics soviètics evacuats de Moscou, a la pròpia capital russa... D'aquesta manera, podem dir que és com un gran fresc d'un país en guerra, de la qual tenim visions entusiastes de comissaris polítics, desenganades de militars, escèptiques de científics, etc.

Tanmateix, sota l'aparença d'una novel·la sobre un país en guerra, a mesura que es van passant les pàgines el que més destaca, el que més cobra força és una denúncia. Una denúncia de la crueltat desmesurada, de l'arbitrarietat absoluta, del control ferri de l'individu per part de l'estat stalinista; el pes de les purgues de 1937 es deixa sentir de forma inexorable en molts diàlegs dels personatges, com a recordatori de la brutal i inexorable voluntat de l'estat. Així, la novel·la és més una denúncia dels vicis i atrocitats del sistema stalinista que una novel·la sobre la guerra. De fet, el fil que més es desenvolupa és el del científic Strum, que a pesar de la seva brillantor intel·lectual pateix un progressiu ostracisme per part del seus companys fins que el propi Stalin, en una trucada que té quelcom d'esperpèntic, el posa al capdamunt de la societat.

Dit això, convé recorda que l'obra va estar prohibida i que es va intentar eliminar per part de les autoritats soviètiques, i que només la fortuna va evitar que és perdés el que se'ns dubte és una de les grans obres del segle XX i una de les més clares denúncies de les atrocitats de la guerra i del règim de Iossif Stalin.

L'únic emperò que li posaria és que tractant-se d'una obra amb tants personatges i tantes històries que es van desenvolupant, consta enganxar-se o identificar-se amb algun. Amb tot, potser l'únic personatge amb qui hom es pot sentir vinculat és el poble rus en el seu patiment, que encara no cessa...