Passa al contingut principal

"Las aventuras del buen soldado Svejk", Jaroslav Hasek

És possible riure's de la guerra? Si l'autor és txec, de tendències anarquistes i anticlerical, sí. Ja ho crec que si. El que Hasek narra són les peripècies d'un txec de Praga, Svejk, en el llarg camí que transcorre des que el criden a files fins que arriba a una situació de combat. Aquesta novel·la és un d'aquells casos en que la biografia de l'autor queda plenament plasmada en la novel·la:


  • Txec: El nacionalisme txec fa que es contraposi aquest poble als altres que configuraven l'Imperi Austrohongarès, els austríacs (retratats com uns catòlics integristes i força ineptes) i especialment els hongaresos (són constants les desqualificacions que s'emeten contra ells per part de diversos personatges).

  • Anarquista: Mostra un odi visceral contra la figura imperial austrohongaresa, i no dubta en ridiculitzar els nobles i alts càrrecs imperials i reials.

  • Anticlerical: Hasek és demolidor en el tractament dels clergues; els tracta a tots d'alcohòlics, femelluts i jugadors... Vaja, els fa reunir tots els vicis possibles...

A partir d'aquí, cal dir que Hasek narra les aventures d'Svejk, un personatge difícil de copsar. En primer lloc, semblaria ser un ximple idiota que xerra pels colzes i aprofita qualsevol avinentesa que se li presenta per allargar-se en casos que il·lustren situacions de la manera més inversemblant, però en ocasions treu el seu mal geni i fins i tot demostra ser el més viu de la guarda que diríem.

En definitiva, una visió satírica de la guerra i més que de la guerra de l'imperi austrohongarès en les seves darreres hores. Una lectura recomanable, encara que a dir veritat se'm va fer una mica pesada més culpa de les múltiples anècdotes més o menys còmiques d'Svejk.

Dir que és una obra inacabada, ja que l'autor morí quan encara li faltaven dues de les sis parts que havia de tenir l'obra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...