Lectures i divagacions

"Tchétchénie, An III" Jonathan Littell RBA, 120 pàgines Hi ha moltes formes de guanyar una guerra. Possiblement una de les més curioses és la que han aplicat els russos a Txetxènia. Després de les dues guerres que es succeiren als anys 90, i comprovada la impossibilitat de derrotar de forma completa als independentistes islàmics, el govern Putin va optar per unir-se a l'enemic. El que ens conta l'autor de Les Benignes és de quina manera estan les coses a la Txetxènia pacificada sota el govern de Ramzan Kadírov. I la realitat que ens mostra té dues cares; per una banda, l'autor té la sensació que les coses han millorat notablement en tots els àmbits d'ençà de la guerra (quan ell era cooperant al territori), però per altra té la sensació que els règim de Moscou i el de Grozni han amagat els problemes sota l'estora. I és aquesta estora la que intenta alçar Littell, per assenyalar alguns dels greus problemes que encara persegueixen aquesta zona, en ...

Israel, el somni i la tragèdia Joan B. Culla, 2004 La Campana, 632 pàgines Sovint ens resulta molt fàcil prendre una determinada posició ideològica amb la més absoluta facilitat - i frivolitat- només per la impressió que ens fan les notícies al respecte que els mitjans ens fan arribar. Òbviament, en fer-ho caldria assumir que des del nostre coneixement limitat quedam a mercè de la parcialitat de les nostres fonts. Uns dels temes actuals que amb més freqüència és objecte d'aquesta presa de posicions és el conflicte àraboisraelià, i normalment hom es posiciona en favor dels "desvalguts" palestins i en contra dels "pèrfids" israelians, tot considerant-los colonialistes, genocides, assassins i fins i tot paradoxalment de nazis. Doncs bé, aquesta era la meva posició fins a la lectura del llibre del que parlo avui. No és que s'hagi capgirat, però sí que s'ha vist matisada. I és que aquesta història de l'estat d'Israel ens mostra la trajectòria d...

"Le rapport de Brodeck"  Philippe Claudel La Magrana. 303 pàgines Aquesta novel·la constitueix una deliciosa anàlisi dels mecanismes que ha guiat la bogeria del segle XX, el segle dels genocidis. Encara que tenim més present el genocidi jueu, la veritat és que n'hi ha hagut d'altres com l'armeni perpetrat per Turquia, el soviètic comès contra adversaris polítics, el cambodjà comès pel Pol Pot o el de l'exIugoslàvia. Dit això, cal explicar una mica com ho fa. La història és relativament senzilla d'explicar: Brodeck rep l'encàrrec del poble de fer un informe per explicar l'assassinat col·lectiu d'un estranger, en el que ell és l'únic que no ha participat. A partir d'aquest macabre encàrrec, es desenvolupen tres línies argumentals, dues sobre el passat i una que evoca el present. La que descriu els fets del present de Brodeck ens mostra tot el procés que fa el personatge per reconstruir la història de l'estranger i els motius de...