Passa al contingut principal

"L'informe de Brodeck", Philippe Claudel

"Le rapport de Brodeck" 
Philippe Claudel
La Magrana. 303 pàgines

Aquesta novel·la constitueix una deliciosa anàlisi dels mecanismes que ha guiat la bogeria del segle XX, el segle dels genocidis. Encara que tenim més present el genocidi jueu, la veritat és que n'hi ha hagut d'altres com l'armeni perpetrat per Turquia, el soviètic comès contra adversaris polítics, el cambodjà comès pel Pol Pot o el de l'exIugoslàvia.

Dit això, cal explicar una mica com ho fa. La història és relativament senzilla d'explicar: Brodeck rep l'encàrrec del poble de fer un informe per explicar l'assassinat col·lectiu d'un estranger, en el que ell és l'únic que no ha participat. A partir d'aquest macabre encàrrec, es desenvolupen tres línies argumentals, dues sobre el passat i una que evoca el present. La que descriu els fets del present de Brodeck ens mostra tot el procés que fa el personatge per reconstruir la història de l'estranger i els motius del seu assassinat.

D'aquí en surt la narració de l'estada de l'estranger al poble, la seva arribada i com va fent la seva vida, al marge del que es considerava "normal" per part dels habitants del poble. És d'aquesta manera que l'autor explora els mecanismes que porten al naixement de la desconfiança, l'animadversió i l'odi més irracional cap a l'altre, senzillament perquè l'altre és diferent. Un sentiment tan accentuat que porta a un poble a desitjar la mort d'un individu sense ni tan sols coneixer-lo i sense que aquest hagi fet res. D'aquest procés en podem fer un cert paral·lelisme amb el que succeí vers els jueus, els intel·lectuals cambodjans, els bosnis musulmans...

Aquest procés de reconstrucció de la història de l'estranger, de l'altre, fa que Brodeck rememori la seva pròpia història, una història que ens parla d'un poble que és perseguit, d'individus que són declarats culpables pel simple fet d'haver nascut en una condició, de reclusió en un camp d'inhumanitat, del retorn amarg i de les cares que el feien culpable d'haver sobreviscut a l'horror... Inevitable pensar en la dissort dels jueus.

Tot aquest contingut es desenvolupa en un lloc imprecís i en una època indesxifrable, per això deiem que és una novel·la que descriu la bogeria del segle XX, més enllà de centrar-se en un lloc concret. Una novel·la enorme, en definitiva, que s'engoleix com els millors dels (terribles) contes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...