"Le rapport de Brodeck"
Philippe Claudel
La Magrana. 303 pàgines
Aquesta novel·la constitueix una deliciosa anàlisi dels mecanismes que ha guiat la bogeria del segle XX, el segle dels genocidis. Encara que tenim més present el genocidi jueu, la veritat és que n'hi ha hagut d'altres com l'armeni perpetrat per Turquia, el soviètic comès contra adversaris polítics, el cambodjà comès pel Pol Pot o el de l'exIugoslàvia.
Dit això, cal explicar una mica com ho fa. La història és relativament senzilla d'explicar: Brodeck rep l'encàrrec del poble de fer un informe per explicar l'assassinat col·lectiu d'un estranger, en el que ell és l'únic que no ha participat. A partir d'aquest macabre encàrrec, es desenvolupen tres línies argumentals, dues sobre el passat i una que evoca el present. La que descriu els fets del present de Brodeck ens mostra tot el procés que fa el personatge per reconstruir la història de l'estranger i els motius del seu assassinat.
D'aquí en surt la narració de l'estada de l'estranger al poble, la seva arribada i com va fent la seva vida, al marge del que es considerava "normal" per part dels habitants del poble. És d'aquesta manera que l'autor explora els mecanismes que porten al naixement de la desconfiança, l'animadversió i l'odi més irracional cap a l'altre, senzillament perquè l'altre és diferent. Un sentiment tan accentuat que porta a un poble a desitjar la mort d'un individu sense ni
tan sols coneixer-lo i sense que aquest hagi fet res. D'aquest procés en podem fer un cert paral·lelisme amb el que succeí vers els jueus, els intel·lectuals cambodjans, els bosnis musulmans...
Aquest procés de reconstrucció de la història de l'estranger, de l'altre, fa que Brodeck rememori la seva pròpia història, una història que ens parla d'un poble que és perseguit, d'individus que són declarats culpables pel simple fet d'haver nascut en una condició, de reclusió en un camp d'inhumanitat, del retorn amarg i de les cares que el feien culpable d'haver sobreviscut a l'horror... Inevitable pensar en la dissort dels jueus.
Tot aquest contingut es desenvolupa en un lloc imprecís i en una època indesxifrable, per això deiem que és una novel·la que descriu la bogeria del segle XX, més enllà de centrar-se en un lloc concret. Una novel·la enorme, en definitiva, que s'engoleix com els millors dels (terribles) contes.
Philippe Claudel
La Magrana. 303 pàgines
Aquesta novel·la constitueix una deliciosa anàlisi dels mecanismes que ha guiat la bogeria del segle XX, el segle dels genocidis. Encara que tenim més present el genocidi jueu, la veritat és que n'hi ha hagut d'altres com l'armeni perpetrat per Turquia, el soviètic comès contra adversaris polítics, el cambodjà comès pel Pol Pot o el de l'exIugoslàvia.
Dit això, cal explicar una mica com ho fa. La història és relativament senzilla d'explicar: Brodeck rep l'encàrrec del poble de fer un informe per explicar l'assassinat col·lectiu d'un estranger, en el que ell és l'únic que no ha participat. A partir d'aquest macabre encàrrec, es desenvolupen tres línies argumentals, dues sobre el passat i una que evoca el present. La que descriu els fets del present de Brodeck ens mostra tot el procés que fa el personatge per reconstruir la història de l'estranger i els motius del seu assassinat.
D'aquí en surt la narració de l'estada de l'estranger al poble, la seva arribada i com va fent la seva vida, al marge del que es considerava "normal" per part dels habitants del poble. És d'aquesta manera que l'autor explora els mecanismes que porten al naixement de la desconfiança, l'animadversió i l'odi més irracional cap a l'altre, senzillament perquè l'altre és diferent. Un sentiment tan accentuat que porta a un poble a desitjar la mort d'un individu sense ni
tan sols coneixer-lo i sense que aquest hagi fet res. D'aquest procés en podem fer un cert paral·lelisme amb el que succeí vers els jueus, els intel·lectuals cambodjans, els bosnis musulmans...Aquest procés de reconstrucció de la història de l'estranger, de l'altre, fa que Brodeck rememori la seva pròpia història, una història que ens parla d'un poble que és perseguit, d'individus que són declarats culpables pel simple fet d'haver nascut en una condició, de reclusió en un camp d'inhumanitat, del retorn amarg i de les cares que el feien culpable d'haver sobreviscut a l'horror... Inevitable pensar en la dissort dels jueus.
Tot aquest contingut es desenvolupa en un lloc imprecís i en una època indesxifrable, per això deiem que és una novel·la que descriu la bogeria del segle XX, més enllà de centrar-se en un lloc concret. Una novel·la enorme, en definitiva, que s'engoleix com els millors dels (terribles) contes.
Comentaris