Passa al contingut principal

"Chechenia. Año III", Jonathan Littell

"Tchétchénie, An III"
Jonathan Littell
RBA, 120 pàgines

Hi ha moltes formes de guanyar una guerra. Possiblement una de les més curioses és la que han aplicat els russos a Txetxènia. Després de les dues guerres que es succeiren als anys 90, i comprovada la impossibilitat de derrotar de forma completa als independentistes islàmics, el govern Putin va optar per unir-se a l'enemic. El que ens conta l'autor de Les Benignes és de quina manera estan les coses a la Txetxènia pacificada sota el govern de Ramzan Kadírov. I la realitat que ens mostra té dues cares; per una banda, l'autor té la sensació que les coses han millorat notablement en tots els àmbits d'ençà de la guerra (quan ell era cooperant al territori), però per altra té la sensació que els règim de Moscou i el de Grozni han amagat els problemes sota l'estora.



I és aquesta estora la que intenta alçar Littell, per assenyalar alguns dels greus problemes que encara persegueixen aquesta zona, en el tercer anys de govern de Kadírov fill, d'aquí el títol. Així, destaca el procés d'islamització de la societat txetxena, amb la generalització dels seus símbols externs, fet que sobretot afecta les dones, obligades a portar el vel als edificis públics. També destaca el problema de la corrupció, fent especial esment al poder omnímode de Kadírov i la seva xarxa clientelar, amagat sobre una aparença de paternalisme benefactor.

Tanmateix, l'aspecte que més es destaca és la qüestió dels drets humans. Continuen les desaparicions, les pallisses i els assassinats, molt més moderats i selectius que anys enrera, però igual de preocupants, fins arribar a casos especialment destacables com el de la periodista Anna Politovskaya i la cooperant de l'ONG russa memorial Natalia Estemírova.

En definitiva, Littell fa una mirada a Txetxènia més enllà de les aparences per constatar com el règim rus cedeix en molts punts contra els que havia lluitat per de mantenir l'aparença de normalitat, la pau i la pertinença del territori a la mare Rússia.

Un llibre interessant per qui pugui tenir interès en el tema (he de dir que m'hi vaig acostar més per l'autor que pel tema). Per mi un 3 sobre 5.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...