Passa al contingut principal

"Chechenia. Año III", Jonathan Littell

"Tchétchénie, An III"
Jonathan Littell
RBA, 120 pàgines

Hi ha moltes formes de guanyar una guerra. Possiblement una de les més curioses és la que han aplicat els russos a Txetxènia. Després de les dues guerres que es succeiren als anys 90, i comprovada la impossibilitat de derrotar de forma completa als independentistes islàmics, el govern Putin va optar per unir-se a l'enemic. El que ens conta l'autor de Les Benignes és de quina manera estan les coses a la Txetxènia pacificada sota el govern de Ramzan Kadírov. I la realitat que ens mostra té dues cares; per una banda, l'autor té la sensació que les coses han millorat notablement en tots els àmbits d'ençà de la guerra (quan ell era cooperant al territori), però per altra té la sensació que els règim de Moscou i el de Grozni han amagat els problemes sota l'estora.



I és aquesta estora la que intenta alçar Littell, per assenyalar alguns dels greus problemes que encara persegueixen aquesta zona, en el tercer anys de govern de Kadírov fill, d'aquí el títol. Així, destaca el procés d'islamització de la societat txetxena, amb la generalització dels seus símbols externs, fet que sobretot afecta les dones, obligades a portar el vel als edificis públics. També destaca el problema de la corrupció, fent especial esment al poder omnímode de Kadírov i la seva xarxa clientelar, amagat sobre una aparença de paternalisme benefactor.

Tanmateix, l'aspecte que més es destaca és la qüestió dels drets humans. Continuen les desaparicions, les pallisses i els assassinats, molt més moderats i selectius que anys enrera, però igual de preocupants, fins arribar a casos especialment destacables com el de la periodista Anna Politovskaya i la cooperant de l'ONG russa memorial Natalia Estemírova.

En definitiva, Littell fa una mirada a Txetxènia més enllà de les aparences per constatar com el règim rus cedeix en molts punts contra els que havia lluitat per de mantenir l'aparença de normalitat, la pau i la pertinença del territori a la mare Rússia.

Un llibre interessant per qui pugui tenir interès en el tema (he de dir que m'hi vaig acostar més per l'autor que pel tema). Per mi un 3 sobre 5.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"La tomba de les llumenetes" - "Algues americanes", Akiyuki Nosaka

Hotaru no haja - Amerika hijiki Akiyuki Nosaka, 1967 - 1968 (respectivament) Traducció del japonés de Lourdes Porta i Junichi Matsuura Quaderns Crema, 139 pàgines La tomba de les llumenetes Dos germans, Seita i la petita Setsuo, es converteixen en orfes després d'un atac aeri de l'aviació nord-americana. Inicialment són acollits per una familiar de la seva mare, però de mica en mica la convivència en va deteriorant fins al punt que decideixen establir-se pel seu compte. Aquesta decisió, enmig de l'enfonsament de l'imperi japonès al final de la Segona Guerra Mundial els abocarà a una vida de misèria, fam i privacions amb un resultat absolutament tràgic. La tomba de les llumenetes és una novel·la breu que recull l'experiència vital d'Akiyuki Nosaka en la seva joventut en el context de la SGM. És una narració breu, que empra un llenguatge precís i força despulllat per desenvolupar una narració absolutament devastadora, que il·lustra com molt poques el que és una g...