Passa al contingut principal

"Chechenia. Año III", Jonathan Littell

"Tchétchénie, An III"
Jonathan Littell
RBA, 120 pàgines

Hi ha moltes formes de guanyar una guerra. Possiblement una de les més curioses és la que han aplicat els russos a Txetxènia. Després de les dues guerres que es succeiren als anys 90, i comprovada la impossibilitat de derrotar de forma completa als independentistes islàmics, el govern Putin va optar per unir-se a l'enemic. El que ens conta l'autor de Les Benignes és de quina manera estan les coses a la Txetxènia pacificada sota el govern de Ramzan Kadírov. I la realitat que ens mostra té dues cares; per una banda, l'autor té la sensació que les coses han millorat notablement en tots els àmbits d'ençà de la guerra (quan ell era cooperant al territori), però per altra té la sensació que els règim de Moscou i el de Grozni han amagat els problemes sota l'estora.



I és aquesta estora la que intenta alçar Littell, per assenyalar alguns dels greus problemes que encara persegueixen aquesta zona, en el tercer anys de govern de Kadírov fill, d'aquí el títol. Així, destaca el procés d'islamització de la societat txetxena, amb la generalització dels seus símbols externs, fet que sobretot afecta les dones, obligades a portar el vel als edificis públics. També destaca el problema de la corrupció, fent especial esment al poder omnímode de Kadírov i la seva xarxa clientelar, amagat sobre una aparença de paternalisme benefactor.

Tanmateix, l'aspecte que més es destaca és la qüestió dels drets humans. Continuen les desaparicions, les pallisses i els assassinats, molt més moderats i selectius que anys enrera, però igual de preocupants, fins arribar a casos especialment destacables com el de la periodista Anna Politovskaya i la cooperant de l'ONG russa memorial Natalia Estemírova.

En definitiva, Littell fa una mirada a Txetxènia més enllà de les aparences per constatar com el règim rus cedeix en molts punts contra els que havia lluitat per de mantenir l'aparença de normalitat, la pau i la pertinença del territori a la mare Rússia.

Un llibre interessant per qui pugui tenir interès en el tema (he de dir que m'hi vaig acostar més per l'autor que pel tema). Per mi un 3 sobre 5.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...