En las trincheras
Gaziel (2009, recull cròniques de 1914-1918)
Diëresis -ebook Kindle-
El periodista català Agustí Calvet, Gaziel, és considerat avui en dia el cap-pare del modern periodisme espanyol. Va mantenir una llarga relació professional amb el diari La Vanguardia, on va arribar sota els auspicis del mallorquí Miquel dels Sants Oliver. El present llibre recull una selecció de les cròniques que va publicar al diari relatives al desenvolupament de la Primera Guerra Mundial, que va poder viure des del front occidental a França i també a l'escenari balcànic, després d'una llarga expedició de França fins a Sèrbia.
El to canvia perceptiblement quan les cròniques relaten les passejades pel front que realitza sota la tutela de les autoritats franceses, en companyia d'altres reporters de mitjans i procedència diversa. És en aquestes cròniques quan surt el costat més crític del periodista. Valora encertadament tota l'absurditat de la Primera Guerra Mundial: grans batalles que duren mesos, comporten la mort de centenars de milers de soldats de cada bàndol i que reporten un guany militar de molts pocs quilòmetres. Observa també el profund canvi que s'ha donat en la relació entre els soldats i el comandament; uns en còmodes quarters generals a milles del front i els altres mig enterrats en trinxeres plenes de fang. Valora molt negativament el fet que es facin despeses astronòmiques per defensar punts que en molts casos no són ni secundaris. En definitiva, copsa en tota la seva magnitud el desastre que va ser aquest conflicte.
Gaziel (2009, recull cròniques de 1914-1918)
Diëresis -ebook Kindle-
El periodista català Agustí Calvet, Gaziel, és considerat avui en dia el cap-pare del modern periodisme espanyol. Va mantenir una llarga relació professional amb el diari La Vanguardia, on va arribar sota els auspicis del mallorquí Miquel dels Sants Oliver. El present llibre recull una selecció de les cròniques que va publicar al diari relatives al desenvolupament de la Primera Guerra Mundial, que va poder viure des del front occidental a França i també a l'escenari balcànic, després d'una llarga expedició de França fins a Sèrbia.
El que més cal destacar d'aquestes cròniques és el que fet que no són les cròniques que hom esperaria d'un reporter de guerra d'un país neutral -com era Espanya en el conflicte-, plenes de descripcions dels fets estrictament militars, dels estralls de la guerra, de les heroïcitats, del nombre de soldats mobilitzats, dels obusos llançats, etc. Però el que ens trobam és una vivència de la guerra més personal, més humana, que defuig la grandiloqüència retòrica pròpia del moment. Gaziel es fixa en les coses més petites, els "detalls insignificants" per les grans cròniques, que són els que demostren l'abast real de la guerra. Ens parla de les viles arrasades, dels pagesos que viuen entre les runes del que un dia fou ca seva, dels soldats que semblen haver deixat part de la seva ànima entre escomesa i escomesa, de la por que embarga als pobres pagesos serbis que fugen del rumor de l'avanç búlgar i de tantes altres coses que constitueixen un mosaic de misèries que conforma una imatge ben real del va ser la primera guerra industrialitzada de la Història. Aquest és el to que trobam en les cròniques que escriu tot acompanyat a un noble conegut seu que explora els danys causats pels alemanys a les seves propietats, i en les que dedica a la seva expedició fins a Monastir, quan topa amb els refugiats serbis.
El to canvia perceptiblement quan les cròniques relaten les passejades pel front que realitza sota la tutela de les autoritats franceses, en companyia d'altres reporters de mitjans i procedència diversa. És en aquestes cròniques quan surt el costat més crític del periodista. Valora encertadament tota l'absurditat de la Primera Guerra Mundial: grans batalles que duren mesos, comporten la mort de centenars de milers de soldats de cada bàndol i que reporten un guany militar de molts pocs quilòmetres. Observa també el profund canvi que s'ha donat en la relació entre els soldats i el comandament; uns en còmodes quarters generals a milles del front i els altres mig enterrats en trinxeres plenes de fang. Valora molt negativament el fet que es facin despeses astronòmiques per defensar punts que en molts casos no són ni secundaris. En definitiva, copsa en tota la seva magnitud el desastre que va ser aquest conflicte.
Com a conclusió, pens que és una molt bona lectura per il·lustrar-se sobre el conflicte i que dóna una visió complementària de les grans novel·les sobre el tema, com La por de Chevalier.
Comentaris