"La desobediència civil", Henry David Thoreau

Resistance to Civil Government (més conegut com a Civil Disobedience)

Henry David Thoreau, 1849
Traducció de Mercè Capdevila Pujol
Proteus, 40 pàgines

El juliol de 1846, Henry David Thoreau va passar una nit al calabós del seu poble (Concord, Massachusetts) per haver-se negat a pagar els imposts que devia dels sis anys anteriors. D'aquesta experiència, que en cap cas va ser considerada com a negativa per qui la patí, en va néixer un dels textos més influents del segle XIX, el popularment conegut com a La desobediència civil.

En aquest assaig breu, que aparegué originalment a la publicació Aesthetic Papers (1849), Thoreau planteja la seva visió de la relació entre l'individu i l'estat, en base a la qual defensa el dret de la persona de viure deslligada de l'estat i fora de les seves imposicions. Una de les idees principals que es desprèn de l'obra és que hom té el dret a la seva individualitat, i que el total sotmetiment a l'estat en cert sentit deshumanitza la persona. Exposa el cas dels militars, que esdevenen, en la seva opinió, poc més que simples instruments de les decisions de l'estat, que actuen sense desviar-se'n el més mínim amb independència de la consideració que aquestes els puguin merèixer. Un altre argument que exposa Thoreau és que la desobediència civil hauria d'estar justificada en el cas que l'estat actuàs de forma contrària a les pròpies idees o conviccions. En el seu cas concret, Thoreau es nega a pagar imposts perquè està en desacord amb certes polítiques que apliquen els Estats Units de la seva època: el manteniment de l'esclavitud (que s'hauria de resoldre de forma cruenta en la guerra de Secessió de 1861-1865) i la guerra contra Mèxic (entre 1846 i 1848, a causa de l'expansionisme nord-americà cap al sud). Considera que el seu deure com a ciutadà, per preservar la seva dignitat, ha de ser oposar-se a aquestes actuacions a través de la única forma de resistència possible, negar-se a pagar els seus imposts. Addicionalment, una idea important que també es planteja en aquest text és que els estats han d'estar per servir els interessos de la ciutadania, i no la ciutadania per servir els interessos de l'estat, i arriba a afegir que la finalitat darrera de qualsevol estat hauria de ser la seva pròpia desaparició, aconseguida l'harmonia social.

Henry David Thoreau és un dels pensadors nord-americans més influents de la Història, la influència del qual s'exerceix en múltiples direccions. Així, se'l considera una inspiració pels moviments anarquistes pel seu menyspreu del paper de l'estat i la seva reivindicació de poder-se deslligar del jou públic; del pensament liberal nord-americà, en reivindicar el ciutadà per sobre de l'estat; de l'ecologisme, quan defensa una forma de vida senzilla i acostada a la natura (ideal plasmat sobretot a l'obra Walden); de la resistència pacífica i la no-violència per la forma en que s'oposà a l'estat, etc. D'aquesta manera, són molts els autors que han manifestat la seva admiració cap a Thoreau i s'han declarat influïts per la seva obra, com Gandhi, Martin Luther King, John F. Kennedy, Frank Lloyd Wright, Marcel Proust, etc.

La lectura d'aquest text resulta senzilla i entenedora, i Thoreau planteja les seves idees d'una forma força entenedora. En aquest punt, cal considerar que el text original era una conferència, de forma que això afavoreix la seva comprensió. Òbviament, les idees que s'expressen en el text són força controvertides encara avui en dia, però en qualsevol cas pens que estan d'actualitat, ja que actualment el sentiment que l'estat no representa els interessos de la comunitat sinó tan sols d'una part d'ella és més viu que mai. Així, és aquesta una lectura molt interessant i que ens fa reflexionar.

Henry David Thoreau (1817-1862)