Heute wär ich mir lieber nicht begegnet
Hertha Müller, 1997
Traducció de Juan José del Solar
Traducció de Juan José del Solar
Siruela, 196 pàgines
Una dona, de la qual no en sabem ni tan sols el nom, té una cita. Una cita que la terroritza, la incomoda i en cert sentit la obsessiona; una cita amb el coronel Albu, dels serveis d'informació de la Romania de Ceaucescu. En el camí cap a la seva cita, enmig d'una precisa observació dels viatgers del tramvia que és una radiografia del país (decaigut, trist, desangelat, atrotinat), fa un repàs de la seva vida, des d'episodis de la seva infantesa fins al seu passat més recent. Coneixem així que el seu pecat, allò que la fa sospitós de ser enemiga del poble romanès, foren unes petites notes a l'interior de les americanes que la fàbrica on treballava exportava a Itàlia, en les quals proposava matrimoni a qui l'anàs a cercar.
És aquesta una noveŀla que es fa difícil, costa avesar-se al ritme lent i gairebé diria que llòbrec de la narració. Es podria dir que el to de la narració s'adapta al de la realitat històrica en la que s'emmarca la història. Müller ens introdueix en la ment d'una persona desencantada, que ha patit molt al llarg de la seva vida i que ja no n'espera gaire res més que una certa tranquiŀlitat, passar els dies sense haver-se d'enfrontar a més problemes. És una narració pausada, amb cert lirisme en determinats passatges, que ens va captivant, com qui navega a favor de la corrent.
Hertha Müller (premi Nobel de literatura 2009) representa una de les literatures més singulars d'Europa, la dels alemanys de Romania, una minoria ignorada. Müller va créixer en època de la Romania comunista, sota el tirànic govern de Nicolae Ceaucescu, i en l'obra que ens ocupa mostra aquest passat històric. La Romania de l'època era un país marcat per la corrupció i la manca d'una administració eficient, un país de lladres a tots els nivells sota l'atenta supervisió d'un estat més preocupat per mantenir l'aparador de les ortodòxies comunistes que per atendre les necessitats dels seus camarades. D'això escriu Müller, del que conegué.
Comentaris