Passa al contingut principal

"Hoy hubiera preferido no encontrarme a mí misma", Hertha Müller

Heute wär ich mir lieber nicht begegnet
Hertha Müller, 1997
Traducció de Juan José del Solar
Siruela, 196 pàgines

Una dona, de la qual no en sabem ni tan sols el nom, té una cita. Una cita que la terroritza, la incomoda i en cert sentit la obsessiona; una cita amb el coronel Albu, dels serveis d'informació de la Romania de Ceaucescu. En el camí cap a la seva cita, enmig d'una precisa observació dels viatgers del tramvia que és una radiografia del país (decaigut, trist, desangelat, atrotinat), fa un repàs de la seva vida, des d'episodis de la seva infantesa fins al seu passat més recent. Coneixem així que el seu pecat, allò que la fa sospitós de ser enemiga del poble romanès, foren unes petites notes a l'interior de les americanes que la fàbrica on treballava exportava a Itàlia, en les quals proposava matrimoni a qui l'anàs a cercar.

És aquesta una noveŀla que es fa difícil, costa avesar-se al ritme lent i gairebé diria que llòbrec de la narració. Es podria dir que el to de la narració s'adapta al de la realitat històrica en la que s'emmarca la història. Müller ens introdueix en la ment d'una persona desencantada, que ha patit molt al llarg de la seva vida i que ja no n'espera gaire res més que una certa tranquiŀlitat, passar els dies sense haver-se d'enfrontar a més problemes. És una narració pausada, amb cert lirisme en determinats passatges, que ens va captivant, com qui navega a favor de la corrent.

Hertha Müller (premi Nobel de literatura 2009) representa una de les literatures més singulars d'Europa, la dels alemanys de Romania, una minoria ignorada. Müller va créixer en època de la Romania comunista, sota el tirànic govern de Nicolae Ceaucescu, i en l'obra que ens ocupa mostra aquest passat històric. La Romania de l'època era un país marcat per la corrupció i la manca d'una administració eficient, un país de lladres a tots els nivells sota l'atenta supervisió d'un estat més preocupat per mantenir l'aparador de les ortodòxies comunistes que per atendre les necessitats dels seus camarades. D'això escriu Müller, del que conegué.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...