Un roman français
Frédéric Beigbeder, 2009
Traducció de Maria Llopis i Freixas
Amsterdam Llibres, 176 pàgines
L'hivern de 2008, el mateix dia en que s'anuncià que el seu germà seria guardonat amb la Legió d'Honor, màxima distinció civil que atorga la república francesa, Frédéric Beigbeder era arrestat per consum de cocaïna a la via pública. En el transcurs de la seva reclusió, si fa no fa 48 hores, Beigbeder es dedicà a escriure mentalment la seva autobiografia, que és el que tenim a les mans.
Frédéric Beigbeder, 2009
Traducció de Maria Llopis i Freixas
Amsterdam Llibres, 176 pàgines
L'hivern de 2008, el mateix dia en que s'anuncià que el seu germà seria guardonat amb la Legió d'Honor, màxima distinció civil que atorga la república francesa, Frédéric Beigbeder era arrestat per consum de cocaïna a la via pública. En el transcurs de la seva reclusió, si fa no fa 48 hores, Beigbeder es dedicà a escriure mentalment la seva autobiografia, que és el que tenim a les mans.
D'aquesta manera, l'autor dóna forma a una novel·la de caràcter autobiogràfic que va alternant el moment present, la seva realitat carcerària i vital del moment, amb els records de la seva infantesa. Aquests records d'infància constitueixen el nucli del relat, i es desenvolupen de forma més o manco cronològica, des del repàs que fa dels seus avantpassats a principis del segle XX, fins a la seva adolescència. En aquest nivell de narració són especialment importants els records de les seves estades a la costa basca -Géthary- i sobretot els que es refereixen a la separació dels seus pares, que implicaren passar a viure en dos entorns completament diferents: el matern, força humil i gairebé itinerant, i el patern, més estable espacialment però força més distant emocionalment. També té certa importància la relació amb el seu germà i la constatació dels canvis que va patir França als anys 60 i 70.
Per altra banda, els capítols que l'autor dedica a reflectir la seva situació d'empresonament són igualment significatius, però tenen un to més directe, reflecteixen d'una manera molt espontània les seves sensacions i els seus pensaments, amb un to a vegades abatut, a vegades resignat. Menció especial mereix la vibrant denúncia que l'autor fa de les deplorables condicions del Dêpot de París, presó provisional situada a l'edifici de la Conciergerie medieval i que presenta unes condicions deplorables que l'autor denuncia de forma gairebé visceral.
Una novel·la francesa m'ha semblat una obra magnífica (no debades va rebre el premi Renaudot el 2009), ja que es desenvolupa com una autobiografia espontània, que no sembla seguir una estructura predeterminada per l'autor sinó que sembla sortir "tal com raja" en un moment força particular per ell, el seu empresonament. Podem veure com l'autor s'interroga sobre el seu passat i sobre per què de moltes situacions no ha conservat records precisos, i és també destacable la seva honestedat a l'hora de referir-se als propis sentiments o de valorar als seus pares o al seu germà. És una gran obra.
Comentaris