Passa al contingut principal

"Las bellas extranjeras", Mircea Cartarescu

Frumoasele străine
Mircea Cartarescu, 2010
Traduacció de Marian Ochoa de Eribe
Impedimenta, 256 pàgines

El volum que tractam aplega tres narracions suposadament autobiogràfiques que ens situen en la Romania de principis del segle XXI, encara que el record de l'època de Ceaucescu flota sempre en l'atmosfera. El primer relat, "Ántrax", narra el pànic que pateix l'autor en rebre una carta des de Dinamarca en la qual s'observa una misteriosa pols blanca que el porta a mobilitzar un peculiar i poc competent departament de la policia romanesa. El segon relat, "Las bellas extranjeras", centre del volum, explica les peripècies patides per l'autor en el transcurs d'una visita cultural de 12 autors romanesos a França com a convidats en el marc d'un programa cultural, en el qual els malentesos seran la tònica dominant. El volum que conclou el llibre, "El viaje del hambre", és un retrat de la misèria de la cultura i dels patiments de l'autor, mort de gana i fred, per zones inhòspites de la Romania rural, tot en nom de la cultura.

En aquesta obra, l'esciptor romanès Mircea Cartarescu fa un exercici de simplificació de la seva prosa en relació al gruix de la seva obra. En diverses ocasions en la pròpia narració, es queixa de la crítica literària que el defineix com un autor pràcticament inaccessible per la seva prosa simbòlica i metafísica. En contrast, aquesta narració es desenvolupa amb un estil planer, àgil i atractiu, en un to que cerca sempre la comicitat en la forma de la ironia vers els altres i la ridiculització de les pròpies accions. El resultat és un volum que es llegeix amb un ampli somriure i que no intenta amagar els greus problemes d'un país en plena reconstrucció després del període comunista.

Las bellas extranjeras em sembla una obra molt interessant pel seu intent de desmitificar la figura de l'escriptor, a qui sovint s'atribueix un caràcter allunyat del de la resta de mortals. Cartarescu es dibuixa a sí mateix com un ésser absolutament mundà, atemorit pel por al terrorisme internacional, vanitós en relació a la seva professió literària i fins a cert punt capriciós i neuròtic. És, per altra banda, una lectura molt entretinguda pel seu to lleuger, encara que aquest to s'ha d'entendre com una limitació de l'autor sinó com un treball autoimposat de simplificació de l'estil, com una demostració que sense ser enrevessat, continua essent un grandiós autor. No debades és considerat com el més ferm candidat a ser el primer Nobel en llengua romanesa (que no romanès, ja que Hertha Müller rebé el guardó el 2009, però escriu en alemany).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...