Passa al contingut principal

"Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants", Mathias Énard

Parle-leur de batailles, de rois et d'éléphants
Mathias Énard, 2010
Traducció de Mercè Ubach Dorca
LaButxaca (Edicions 62), 161 pàgines

Miquel Àngel Buonarotti, en un dels seus habituals episodis de desesperació i ràbia per la forma en que és tractat pel seu mecenes, el papa Juli II, decideix acceptar un singular encàrrec: dissenyar un pont sobre el Bòsfor. L'encàrrec del soldà Baiazet II té l'atractiu afegit pel florentí de poder triomfar allà on el gran Leonardo da Vinci fracassà. Arribat a Istambul, quedà immediatament fascinat per una forma de vida completament diferent i per l'exotisme de la ciutat. De la mà del poeta Mesihi recorre els racons més encisadors de la ciutat i s'endinsa dins els misteris de la nit, mentre desespera per la lentitud i el secretisme que envolta el seu encàrrec.

Aquesta obra de Mathias Énard, darrer guanyador del Prix Goncourt per la novel·la Brúixola, parteix d'una situació fictícia però plausible en funció dels testimonis històrics: que Buonarotti acceptàs un encàrrec del Gran Turc i treballàs temporalment a Istambul en el disseny d'un pont sobre el Bòsfor. Fa una aproximació a la vida de la ciutat de la mà del poeta Mesihi, gran amant de la nit, i transmet d'un forma clara i directa tot el misteri i el cerimonial que es fa present a la cort del soldà Baiazet II, així com també les llegendàries conspiracions palatines de les quals el propi Miquel Àngel està prop de ser-ne víctima. De totes formes, és més interessant el conflicte intern que pateix el gran mestre del renaixement a l'entorn de la seva capacitat d'estimar i apassionar-se vers un altre ésser humà. 

Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants és una novel·la breu composada per petits episodis que com a petites peces encaixen entre sí per transmetre tot l'exotisme oriental de la capital de l'imperi Turc i fer un retrat de Miquel Àngel com un creador curiós i apassionat pel món de les formes, que es deixa seduir pels oferiments de la nit. Un llibre molt recomanable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...