L'Adversaire
Emmanuel Carrère, 2000
Traducció al castellà de Jaime Zulaika Goicoechea
Anagrama, 176 pàgines
A partir d'aquesta història, Carrère intenta reconstruir la vida de Romand per tal d'entendre per què havia actuant de la manera que ho havia fet durant tant de temps i què el va moure acabar anb la seva mentida de la forma en que ho va fer. Així, a través de converses amb persones del seu entorn i amb alguns contactes amb el propi protagonista, dibuixa la biografia de Jean-Claude Romand en una forma a mig camí entre l'assaig i la novel·la, a l'estil de la non fiction novel que creà Capote. El resultat és un relat que ens fa contemplar un vida miserable amagada sota l'aparença d'una vida d'èxit professional, la vida d'algú que hauria pogut tenir èxit a la vida com a metge però que per motius que potser escapen a la seva pròpia comprensió es deixa atrapar en la seva pròpia mentida fins al punt de ser incapaç de distingit realitat i ficció. Romand se'ns presenta com qui hauria pogut ser un bon home, un bon ciutadà, que en realitat és un mentider compulsiu. víctima dels seus propis problemes mentals i que acaba convertit al catolicisme més fervorós en la seva estada a presó.
Emmanuel Carrère, 2000
Traducció al castellà de Jaime Zulaika Goicoechea
Anagrama, 176 pàgines
El 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand, metge investigador de la OMS, assassina la seva dona i els seus dos fills i intenta posar fi a la seva vida. Quan la policia va començar la investigació per establir les causes del succés, el que varen descobrir va enfonsar en la perplexitat més absoluta tot l'entorn de Romand: en realitat no era metge, i des dels 18 anys havia mentit a tothom sobre la seva vida i les seves activitats. Es descobreix que mai va passar del segon curs de medicina, que no havia tengut mai una feina remunerada i que en realitat havia aconseguit sobreviure gràcies a la confiança que inspirava en els seus parents, que li havien confiat els seus estalvis pensant que els podrien recuperar amb una rendibiliat més que elevada i que ell havia usat per viure. Però això no era tot; es descobrí també que a més de la seva esposa i fills també havia mort als seus propis pares i fins i tot havia intentat violar una amiga en els darrers moments abans del final de la seva follia.
A partir d'aquesta història, Carrère intenta reconstruir la vida de Romand per tal d'entendre per què havia actuant de la manera que ho havia fet durant tant de temps i què el va moure acabar anb la seva mentida de la forma en que ho va fer. Així, a través de converses amb persones del seu entorn i amb alguns contactes amb el propi protagonista, dibuixa la biografia de Jean-Claude Romand en una forma a mig camí entre l'assaig i la novel·la, a l'estil de la non fiction novel que creà Capote. El resultat és un relat que ens fa contemplar un vida miserable amagada sota l'aparença d'una vida d'èxit professional, la vida d'algú que hauria pogut tenir èxit a la vida com a metge però que per motius que potser escapen a la seva pròpia comprensió es deixa atrapar en la seva pròpia mentida fins al punt de ser incapaç de distingit realitat i ficció. Romand se'ns presenta com qui hauria pogut ser un bon home, un bon ciutadà, que en realitat és un mentider compulsiu. víctima dels seus propis problemes mentals i que acaba convertit al catolicisme més fervorós en la seva estada a presó.
Per acabar, El adversario és una novel·la colpidora que ens posa davant realitats que semblen producte de la ficció però que la superen de molt. Molt recomanable.
Comentaris