Passa al contingut principal

"El cervell de Kennedy", Henning Mankell

Kennedys hjärna
Henning Mankell, 2005
Traducció de Lluís Solanes
Tusquets, 336 pàgines


Louise Cantor és una arqueòloga sueca que treballa a Grècia. De passada d'un viatge a un congrés, decideix fer una visita al seu fill Henrik, i es troba amb la terrible sorpresa que és mort. Tot els indicis porten a la conclusió que s'ha suïcidat, però Louise no pot acceptar aquesta realitat i comença a indagar desesperadament fins que és capaç de trobar un fil del qual comença a estirar. Aquest fil la porta a descobrir que el seu fill portava una mena de doble vida que inexplicablement li permetia tenir un pis a Barcelona i viatjar sovint a Moçambic. A més, descobreix la seva estranya fixació amb el cervell de Kennedy. Tot plegat la portarà a fer un descens als inferns de la misèria humana.

La novel·la de Mankell, pare literari del celebèrrim detectiu Kurt Wallander, fa un inesperat exercici de reflexió sobre la realitat dels nostres dies en àmbits que romanen a l'ombra, en aquest cas entorn del tractament de malalties com la SIDA i sobre com són tractats en l'aspecte mèdic els països africans. Es traça un panorama francament desolador, en el qual hi ha fosques fundacions benèfiques que ajuden a morir als malalts terminals i al mateix temps experimenten autèntiques atrocitats amb ells, tal com abans s'havia fet amb animals; diplomàtics que fan cas omís de les seves obligacions i de la moral; pederastes blancs amb nenes negres; assassins que volen encobrir no es sap ben bé quins crims; un filàntrop que té el que sembla ser el cervell de JFK; empreses farmacèutiques sense escrúpols, etc.

És un llibre que fa uns plantejaments interessants, però en el seu desenvolupament m'ha semblat una mica massa lent, amb uns personatges excessivaments encarcarats i que fa la impressió que no s'acaben de desenvolupar del tot. Amb tot, resulta interessant, sobretot el que es refereix a Àfrica.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...