Passa al contingut principal

“Knots and Crosses”, Ian Rankin

Knots and Crosses
Ian Rankin, 1987
Orion Books, 230 pàgines

L’inspector Jorn Rebus, antic membre dels SAS de l’exèrcit britànic, segueix la pista d’un assassí que segresta noies joves i després les mata. La investigació sembla no avançar per la falta més absoluta de proves, fet que porta tota la policia de la ciutat d’Edimburg i el propi Rebus de capoll. A més, de manera regular rep anònims misteriosos que s’acompanyen de creus i nusos que no és capaç d’entendre. A nivell personal la seva vida tampoc sembla que passi pel seu millor moment; incapaç de reorganitzar amb un mínim de dignitat la seva vida post divorci, ha de fer front al fet que la seva filla adolescent s’allunya d’ell de mica en mica en un procés irreversible. Per si això fos poc, ha de conviure amb l’èxit del seu germà en el món de l’espectacle com a hipnotitzador i amb episodis més o manco recurrents d’estrés post traumàtic cortesia del seu pas pel SAS.

Aquesta novel·la és la carta de presentació d’un dels detectius de ficció més cèlebres de la literatura noir actual, John Rebus. És un tipus turmentat pels records del seu passat, una mica per damunt del bé i del mal que té dificultats per reemprendre una vida normalitzada després de la seva separació. En aquest sentit és força arquetípic. El que el distingeix d’altres personatges similars és la seva vulnerabilitat a causa dels episodis d’estrés post traumàtic derivats d’una duríssima experiència en el si de les forces especials britàniques. La veritat és que no se'ns el presenta com un tipus especialment perspicaç, si més no en aquesta història, ja que els avanços més importants en la investigació venen de les mà d’una altra agent amb qui manté un relació i del seu germà. Diríem que no és un personatge que hagi trobat captivador, si més no en aquesta primera entrega d’una nissaga que comprèn una vintena de títols.

Knots and Crosses m’ha resultat una novel·la força decebedora. En primer lloc per la trama, ja que no explota en absolut tota la tensió narrativa que s’hauria pogut treure de l’assassí en sèrie. Per oient sembla que és només l’excusa per presentar Rebus i el seu univers. Especialment decebedora ha estat la resolució del conflicte, que m’ha semblat excessivament simplificada. El segon motiu de disgust ha estat el personatge de John Rebus, que m’ha semblat un perdedor en tota regla -res que no compleixi els cànons del gènere- que a més no destaca per la seva intel·ligència ni perspicàcia.

A l’hora de fer una valoració, diria que es poden llegir novel·les negres molt millors i amb personatges molt més interessants, com Bernie Gunther, Kurt Wallander, Harry Hole, Lisbeth Salander...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"Bogeries de Brooklyn", Paul Auster

The Brooklyn Follies Paul Auster, 2006 Traducció de l'anglès d'Albert Nolla Cabellos Edicions 62, 320 pàgines En Nathan Glass es troba al que es podria considerar l'ocàs de la seva vida. Malalt de càncer, jubilat i amb una relació no gaire enllà amb la seva filla, es trasllada a Brooklyn, com qui diu, per morir en pau. Però la vida li té preparats uns altres plans, de forma que la seva decadència es veurà transformada en una nova primavera gràcies al seu nebot, Tom Wood, i el cap d'aquest, Harry Brightman. Encisat també pel seu barri, gaudirà de noves relacions, de petites aventures i de tot un plegat de coses que li donaran sentit a la seva vida. Parlar de l'argument d'aquesta novel·la és un poc difícil, ja que realment és un compendi d'històries que afecten un grup de personatges però que no acaben d'estar ben lligades les unes amb les altres. Per una banda, tenim el renaixement  d'en Nathan Glass, que s'esdevé quan el ja no esperava res de la ...