El lugar más feliz del mundo
David Jiménez és corresponsal de premsa escrita a l'Àsia des de fa dècades, i en aquesta obra fa un recull de llocs, situacions i realitats amb les que s'ha trobat al llarg de tots aquests anys de feina. D'aquesta manera, posa el focus en realitats conegudes pel gran públic, com puguin ser les revoltes populars sufocades amb violència a Cambodja o Tailàndia, i d'altres de poc coneguts, com els presidis que acullen pederastes occidentals a les Filipines o Cambodja. En tots els casos el que trobam és una mirada personal sobre realitats molt diverses i sovint dures sobre les que el reporter experimentat reflexiona des del seu pragmatisme no mancat de sentiments. És un intent de fer-nos posar la mirada en aquelles coses que normalment se'ns oculten i parlar de situacions que ens resulten tretes totalment de la irrealitat: el món paral·lel de Corea del Nord, la "Jungla Blanca" de Papua, la immolació rebel dels monjos tibetans, la caiguda de la monarquia del Nepal, la descarnada lluita civil a Sri Lanka...
Aquesta obra és una un punt intermedi entre la crònica periodística, el reportatge d'investigació i la literatura de viatge. Ens dóna pinzellades sobre les vicissituds per les quals ha de passar el periodista a l'hora de fer la seva feina i sobretot ens mostra una capacitat que hauria de ser fonamental en tots els periodistes que vulguin ser dignes de tal nom: la capacitat d'escriure sobre fets i de parlar amb individus a qui fàcilment es podria titllar de monstres sense jutjar-los. És aquest un punt a valorar, la capacitat de transmetre idees i consideracions sense caure en el dramatisme ni en el judici de valors, ni tan sols quan es parla de pederastes o d'adolescents prostituïdes a la força.
L'estil literari de l'autor aconsegueix un ritme molt àgil i visual, a la vegada que transmet una certa sensació que l'autor no es deixa sorprendre per res i escriu d'una forma desapassionada. És un molt bon llibre periodístic i una lectura entretinguda i enriquidora.
David Jiménez, 2013
Kailas, 228 pàgines
David Jiménez és corresponsal de premsa escrita a l'Àsia des de fa dècades, i en aquesta obra fa un recull de llocs, situacions i realitats amb les que s'ha trobat al llarg de tots aquests anys de feina. D'aquesta manera, posa el focus en realitats conegudes pel gran públic, com puguin ser les revoltes populars sufocades amb violència a Cambodja o Tailàndia, i d'altres de poc coneguts, com els presidis que acullen pederastes occidentals a les Filipines o Cambodja. En tots els casos el que trobam és una mirada personal sobre realitats molt diverses i sovint dures sobre les que el reporter experimentat reflexiona des del seu pragmatisme no mancat de sentiments. És un intent de fer-nos posar la mirada en aquelles coses que normalment se'ns oculten i parlar de situacions que ens resulten tretes totalment de la irrealitat: el món paral·lel de Corea del Nord, la "Jungla Blanca" de Papua, la immolació rebel dels monjos tibetans, la caiguda de la monarquia del Nepal, la descarnada lluita civil a Sri Lanka...Aquesta obra és una un punt intermedi entre la crònica periodística, el reportatge d'investigació i la literatura de viatge. Ens dóna pinzellades sobre les vicissituds per les quals ha de passar el periodista a l'hora de fer la seva feina i sobretot ens mostra una capacitat que hauria de ser fonamental en tots els periodistes que vulguin ser dignes de tal nom: la capacitat d'escriure sobre fets i de parlar amb individus a qui fàcilment es podria titllar de monstres sense jutjar-los. És aquest un punt a valorar, la capacitat de transmetre idees i consideracions sense caure en el dramatisme ni en el judici de valors, ni tan sols quan es parla de pederastes o d'adolescents prostituïdes a la força.
L'estil literari de l'autor aconsegueix un ritme molt àgil i visual, a la vegada que transmet una certa sensació que l'autor no es deixa sorprendre per res i escriu d'una forma desapassionada. És un molt bon llibre periodístic i una lectura entretinguda i enriquidora.
Comentaris