"The lady from Zagreb", Philip Kerr

The lady from Zagreb
Philip Kerr, 2015
Quercus, 432 pàgines

Berlín, 1943. Després de la seva estada a Ucraïna per tal de mirar de resoldre sobre els assassinats d'oficials polonesos comesos al bosc de Katyn, Bernie Gunther rep un nou encàrrec de mans de Joseph Goebbels. Ha d'anar a Iugoslàvia per mirar de trobar el pare de Dalia Dresner, estrella emergent de la UFA i a qui el "Mahatma Propagandi" pretén convertir en la seva amant. Després de conèixer la rutilant estrella i deixar-se seduir, Gunther haurà d'afrontar un periple que podem comparar, si fa no fa, amb un descens als inferns. A Iugoslàvia es trobava immers en la criminal tasca de neteja de ètnica per part dels croates de la Ustase contra la població sèrbia i haurà de visitar un dels llocs més ignominiosos que hagin existit mai: el camp de Jasenovac, on els croates es dediquin a l'aniquilació d'infants, dones i homes amb uns nivells de sadisme inimaginables. Per si això fos poc, en la part que havia de ser més senzilla de la seva missió es veurà implicat en les intrigues diplomàtiques a l'entorn d'un possible final negociat de la guerra.

Podem distingir en aquesta narració tres parts ben diferenciades. En la primera, mentre participació en una conferència a la cèlebre mansió de les SS a Wannsee, rep un encàrrec força incòmode a l’entorn de la corrupció en les altes esferes del partit nazi. En la segona es desplaça a l’antiga Iugoslàvia per cercar el pare de Dalia Dresner, a qui preferiria després no haver conegut mai. La darrera part el porta a descobrir coses que no es podia imaginar, sobre el curs de la guerra i sobre la pròpia Dresner.

The lady from Zagreb confirma la recuperació del to narratiu de Kerr després de les que podem considerar obres menors de la sèrie Field grey i Prague Fatale, amb un to narratiu poderós i una gran capacitat per sorprendre el lector amb girs argumentals difícils de preveure. Ens trobam un Gunther més humà que mai, profundament enamorat de Dalia Dresner i realment  conmogut  per les atrocitats a les que es veu forçat a contemplar. Tanmateix, continua essent el mateix detectiu dur, àgil mentalment, amb un instint de supervivència sobredimensionat i descregut de sempre, un personatge que més que els seus ideals el que aspira a aconseguir és conservar la vida. 

En aquesta ocasió situa Gunther en un dels escenaris més desconeguts i a la vegada més cruels de la Segona Guerra Mundial, Iugoslàvia. En aquest escenari, la crueltat va superar tots els límits imaginables per la lluita contra els nazis i també entre les distintes nacionalitats enfrontades per conflictes seculars: serbis, croates, bosnis... És una aproximació força vàlida a la realitat del moment que a nivell personal m’ha servit per comprovar, per desgràcia meva, que la crueltat de l’ésser humà desposseït de la seva individualitat -això és el que fa el feixisme- no coneix cap tipus de límit. El que es feia al camp de Jasenovac és la millor mostra.