Heart of Darkness
Heart of Darkness és una novel·la breu (o un conte llarg) que ha passat a la història de la literatura universal com una de les primeres denúncies de la pràctica colonial que tenia lloc al Congo del rei Leopold. És una critica directa de la situació d’abús absolut cap a la població indígena; Conrad descriu com els congolesos eren forçats a treballar, apallissats sense motius sòlids i deixats morir quan queien malalts o estaven moribunds pels abusos patits. És significativa la reflexió de Marlow en una conversa amb un dels caps de l’empresa comercial en el sentit que es tracta als negres segons convingui com a assalariats, esclaus o enemics. Un altre dels aspectes que exposa Conrad és l’espoli dels recursos del territori sense que hi hagi contrapartida en forma de “civilització”. El panorama descrit per Conrad, en bona part fruit de la seva pròpia estada al Congo, és un crit potent contra la barbàrie colonial.
Joseph Conrad, 1899 (1902)
Amazon Classics, 90 pàgines
Un vespre, a bord d’una embarcació amarrada en el Tàmesi en la qual treballa, el mariner Charlie Marlow rememora la seva estada en el Congo del rei Leopold i la seva trobada amb un dels agents encarregats d’aconseguir ivori, un tal Kurtz. El que recorda és un fresc exacte de la brutal situació en la que es vivia en el mal anomenat Estat Lliure de Congo. En primer lloc, s’adona de forma immediata de com s’abusa fins a l’extrem de la població indígena. En segon lloc, analitzar la brutalitat de viure en un entorn hostil pels europeus, com són les ribes del Congo, a causa de l’impacte de les malalties, l’aïllament, la malaltissa obsessió per ascendir en la companyia comercial a base d’acumular ivori, l’amenaça dels propis indígenes... En darrera instància, i ja en presencia de Kurtz, és conscient de la manera en que la vida en aquest entorn podia desdibuixar els límits morals fins arribar a cert punt de bogeria.
Heart of Darkness és una novel·la breu (o un conte llarg) que ha passat a la història de la literatura universal com una de les primeres denúncies de la pràctica colonial que tenia lloc al Congo del rei Leopold. És una critica directa de la situació d’abús absolut cap a la població indígena; Conrad descriu com els congolesos eren forçats a treballar, apallissats sense motius sòlids i deixats morir quan queien malalts o estaven moribunds pels abusos patits. És significativa la reflexió de Marlow en una conversa amb un dels caps de l’empresa comercial en el sentit que es tracta als negres segons convingui com a assalariats, esclaus o enemics. Un altre dels aspectes que exposa Conrad és l’espoli dels recursos del territori sense que hi hagi contrapartida en forma de “civilització”. El panorama descrit per Conrad, en bona part fruit de la seva pròpia estada al Congo, és un crit potent contra la barbàrie colonial.
Segurament el principal valor d’aquesta obra, considerada una de les més destacades del segle XX, és que es va escriure en el moment d’apogeu de la cursa imperialista, quan els principals estats europeus competien per tenir més i més territoris colonials. És una obra amb valor literari i també polític, que contribuí a enfortir la campanya de denúncia dels abusos comesos en els territoris que el rei Leopold II de Bèlgica posseïa als voltants del riu Congo, el major domini personal de tot el planeta en la seva època. Cal destacar que és possible fer una lectura de la novel·la en clau simbòlica, com s’explica en el següent enllaç de la Viquipèdia.
Una lectura molt recomanable, a pesar que en versió original pot ser difícil pel tipus de llenguatge emprat.
Comentaris