Passa al contingut principal

“El otro lado del silencio”, Philip Kerr

The Other Side of Silence
Philip Kerr, 2016
Traducció al castellà d’Eduardo Iriarte Goñi
RBA, 352 pàgines 

Bernie Gunther treballa com a recepcionista a un hotel de luxe a la Riviera francesa. Després de diverses peripècies viscudes durant els primers anys de postguerra, al 1956 ja només li interessa viure sense complicacions. La seva única passió són les partides de bridge, i a través d’elles s’acabarà trobant un altre cop amb la seva antiga feina de detectiu. És convidat a la mansió de William Somerset Maugham, una de les grans figures de la literatura anglesa del segle XX amb el pretext del joc de cartes, però un cop allà Maugham li confia que és víctima de xantatge, i que el xantatgista és un vell conegut de Gunther. De mica en mica, la situació passa de ser un xantatge per motius personals a ser un xantatge per qüestions polítiques típiques de la guerra freda de conseqüències inesperades.

En aquesta entrega, Bernie Gunther es veu implicat de ple en una trama típica de la guerra freda, en un joc per crear o descartar sospites a l’entorn de suposats agents dobles entre Gran Bretanya i l’URSS. Tot plegat a partir de la figura de William Somerset Maugham, la seva homosexualitat i el seu passat com a espia britànic.

Aquesta entrega és una en les que el passat de Gunther en l’època nazi és menys present, encara que descobrim coses realment interessant, i potser per això és una de les que més fred m’han deixat fins ara. És una bona novel·la negra, però li manca una dosi major d’allò que caracteritza les novel·les de Bernie Gunther. És una mica decebedora, potser perquè l’anterior The Lady Of Zagreb era excel·lent i en la comparació ho surt perdent. Tanmateix resulta una bona novel·la.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El adversario", Emanuel Carrère

L'Adversaire Emmanuel Carrère, 2000 Traducció al castellà de Jaime Zulaika Goicoechea Anagrama, 176 pàgines El 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand, metge investigador de la OMS, assassina la seva dona i els seus dos fills i intenta posar fi a la seva vida. Quan la policia va començar la investigació per establir les causes del succés, el que varen descobrir va enfonsar en la perplexitat més absoluta tot l'entorn de Romand: en realitat no era metge, i des dels 18 anys havia mentit a tothom sobre la seva vida i les seves activitats. Es descobreix que mai va passar del segon curs de medicina, que no havia tengut mai una feina remunerada i que en realitat havia aconseguit sobreviure gràcies a la confiança que inspirava en els seus parents, que li havien confiat els seus estalvis pensant que els podrien recuperar amb una rendibiliat més que elevada i que ell havia usat per viure. Però això no era tot; es descobrí també que a més de la seva esposa i fills també havia mort al...