Passa al contingut principal

"1793. El llop i el vigilant", Niklas Natt Och Dag

1793
Nicklas Natt Och Dag, 2017
Traducció al català de Jordi Boixadós
Proa, 422 pàgines 

Cecil Winge és una mena d'assessor especial del cap de policia d'Estocolm, una ciutat petita i bruta capital d'un regne poc poblat i empobrit. El descobriment d'un macabre crim farà que s'hagi de posar al capdavant d'una difícil investigació acompanyat de Mickael Cardell, soldat mutilat que exerceix de guarda. Ens trobam a l'any 1793, i les autoritats sueques, en especial el regent, no són immunes a la possibilitat que arribin els aires de la revolució, tot just quan s'ha gullotinat al monarca francès Lluís XVI. Enimg d'aquestes peculiars circumstàncies, Winge, malalt de tuberculosi i, Cardell, amb una mà de fusta, hauran de moure cel i terra per establir, en primer lloc, la identitat del mort, del qual només se'n troba el cap i el tronc, i la de l'assassí.

Aquesta novel·la constitueix una novetat de plantejament en relació a l'anomenat noir nòrdic, essencialment a partir de l'època en la que es situa la narració, finals del segle XVIII. En aquesta època, és evident que el treball policial només podia descansar en l'observació, la recerca de testimonis, un certa dosi de violència i la sempre inestimable ajuda de les coincidències afortunades, per la qual cosa ens trobam anant d'una banda a l'altra de la ciutat a la recerca de pistes. 

De totes formes, tot i que la investigació en sí mateixa és molt interessant, el que dóna més valor a la novel·la, des del meu punt de vista, són les dues parts centrals, que ens acosten les històries de Fredrik Blix i Anna Stina. Aquestes, evidentment, tenen una gran transcendència a nivell de la trama, però pel que resulten també molt interessants és pel fet de descriure d'una forma prou fidedigna el que era la vida en l'Europa preindustrial. Aquests dues parts, il·lustren a la perfecció de quina manera la violència era una dura acompanyant en la vida de la població de les classes més baixes, i també com n'era de poc valuosa la vida de les persones. També és important la descripció del paisatge urbà d'una ciutat que podem suposar petita en l'Europa del seu temps, on el que més abundava era la misèria, la violència i la brutor. Per exemple, resulta aterridor pensar que, com s'explica, els que morien en la part més dura de l'hivern eren amortallats i amuntegats a l'espera d'un temps que permetés cavar les fosses.

En definitiva, 1793. El llop i el vigilant resulta una novel·la molt interessant des d'una doble vessant, com una magnífica novel·la negra i també com un notable exercici de recreació d'un període històric i de les seves formes de viure. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...