1793
Nicklas Natt Och Dag, 2017
Traducció al català de Jordi Boixadós
Proa, 422 pàgines
Cecil Winge és una mena d'assessor especial del cap de policia d'Estocolm, una ciutat petita i bruta capital d'un regne poc poblat i empobrit. El descobriment d'un macabre crim farà que s'hagi de posar al capdavant d'una difícil investigació acompanyat de Mickael Cardell, soldat mutilat que exerceix de guarda. Ens trobam a l'any 1793, i les autoritats sueques, en especial el regent, no són immunes a la possibilitat que arribin els aires de la revolució, tot just quan s'ha gullotinat al monarca francès Lluís XVI. Enimg d'aquestes peculiars circumstàncies, Winge, malalt de tuberculosi i, Cardell, amb una mà de fusta, hauran de moure cel i terra per establir, en primer lloc, la identitat del mort, del qual només se'n troba el cap i el tronc, i la de l'assassí.
Aquesta novel·la constitueix una novetat de plantejament en relació a l'anomenat noir nòrdic, essencialment a partir de l'època en la que es situa la narració, finals del segle XVIII. En aquesta època, és evident que el treball policial només podia descansar en l'observació, la recerca de testimonis, un certa dosi de violència i la sempre inestimable ajuda de les coincidències afortunades, per la qual cosa ens trobam anant d'una banda a l'altra de la ciutat a la recerca de pistes.
De totes formes, tot i que la investigació en sí mateixa és molt interessant, el que dóna més valor a la novel·la, des del meu punt de vista, són les dues parts centrals, que ens acosten les històries de Fredrik Blix i Anna Stina. Aquestes, evidentment, tenen una gran transcendència a nivell de la trama, però pel que resulten també molt interessants és pel fet de descriure d'una forma prou fidedigna el que era la vida en l'Europa preindustrial. Aquests dues parts, il·lustren a la perfecció de quina manera la violència era una dura acompanyant en la vida de la població de les classes més baixes, i també com n'era de poc valuosa la vida de les persones. També és important la descripció del paisatge urbà d'una ciutat que podem suposar petita en l'Europa del seu temps, on el que més abundava era la misèria, la violència i la brutor. Per exemple, resulta aterridor pensar que, com s'explica, els que morien en la part més dura de l'hivern eren amortallats i amuntegats a l'espera d'un temps que permetés cavar les fosses.
En definitiva, 1793. El llop i el vigilant resulta una novel·la molt interessant des d'una doble vessant, com una magnífica novel·la negra i també com un notable exercici de recreació d'un període històric i de les seves formes de viure.
Comentaris