Passa al contingut principal

"Els últims dies del general Prim", Francesc Puigpelat

Els últims dies del general Prim
Francesc Puigpelat, 2014
Proa, 280 pàgines

El general Prim, president del govern que encapçala el nou règim sorgit de la Gloriosa, encara la culminació del seu projecte polític de fer d'Espanya un estat vertaderament modern a través del nou regnat d'Amadeu de Savoia i el més que segur govern Prim. Tanmateix, els enemics amb els que compta són extremadament contraris a aquest pla, i faran tot el possible per frustrar-lo, fins i tot assassinar el propi general Prim.
Aquesta novel·la reconstrueix els darrers dies del general, quan ja era evident que era víctima d'un complot per posar fi a la seva vida, davant del qual no va prendre les mesures contundents que haurien pogut salvar la seva vida i també el futur d'Espanya més enllà dels borbons. L'estructura narrativa d'aquest llibre recorda vagament la de Crónica de una muerte anunciada de García Márquez, atès que el lector parteix de la certesa de la mort del protagonista, i tot i això es desespera en veure les oportunitats perdudes d'evitar aquesta mort. Tanmateix, no ens trobem davant una mostra de tan alta literatura, sinó que més aviat sembla que ens trobem davant una obra de divulgació històrica, una lloança a un dels polítics més brillants i pragmàtics del segle XIX espanyol, que com no podia ser d'altra manera en el nostre pa als acabà víctima dels mediocres. En aquest cas, els victimaris foren el general Serrano i el duc de Montpensier, que volen eliminar Prim per afavorir el retorn dels borbons, de tan nefasta actuació en el segle XIX.

Els últims dies del general Prim és una novel·la de fàcil lectura, que té més interès per la part històrica que pel mèrit literari, afirmació feta sense prendre menystenir l'autor. Il·lustra de manera encertada el perquè Espanya no va fer en cap moment un salt endavant, ja que els poderosos, profundament mediocres en la immensa majoria dels casos van preferir aferrar-se a la comoditat i la corrupció que els garantien els borbons que aventurar-se a un canvi que afavorís el conjunt de la societat. I això tant vall pel segle XIX, com pel XX i pel que portam de XXI.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...