Umberto Eco, 1980
Traducció al català de Josep Daurella
La Butxaca, 704 pàgines
A una abadia benedictina del nord d'Itàlia, hi arriben Guillem de Baskerville, monjo franciscà, i Adso de Melk, novici benedictí que l'acompanya per conèixer món a expenses de la seva família. A la seva arribada, el pare abat els fa un encomanda força compremesa: aclarir les circumstàncies en les que s'ha produït la mort d'un dels frares que treballen a l'esciptorium. La investigació que emprendran els dos frares els portarà a efrontar-se a un misteri originat a la inaccessible biblioteca, una de les millors i de les més secretes del món occidental. Mentrestant, dues delegacions, una de franciscana -de la qual forma part Guillem- i l'altra papal, s'han de trobar al monestir per dirimir una disputa teològica que enfronta l'orde, i de retruc l'emperador, a l'entorn de la pobresa de Jesucrist i de si realment posseí qualque tipus de bé en la seva vida terrenal.
El nom de la rosa es pot considerar, sense cap mena de dubte, com un clàssic modern des del moment de la seva publicació. En un marc monàstic típicament medieval, s'hi desenvolupa una investigació detectivesca al més pur estil de Sherlock Holmes. Paral·lelament, l'autor, un dels grans erudits europeus del nostre temps, ens instrodueix en qüestions molt diverses típiques del segle XIII on transcorre l'acció relatada. Així, l'autor ens ofereix incontabes diàlegs que ens posen en coneixement de qüestions com ara els moviments herètics sorgits de forma indirecta de les prèdiques franciscanes, com ara el dels dolcinians, que juga un paper importat en la trama. També s'ocupa de qüestions com ara la transició que es vivia entre els monestirs i les ciutats com a centres de la cultura baixmedieval. Ens mostra la situació de decadència de la vida intel·lectual monàstica en contraposició al sorgiment dels centres d'estudis urbans, com ara les escoles catedralícies i els centres universitaris. És un intent de reflectir l'inici del lent declinar del pensament escolàstic típicament medieval i el sorgiment d'una nova mentalitat, que mostra les primeres llums amb autors com Occam o Bacon.
A través de la seva aclaparadora erudició, Umberto Eco construeix una novel·la que funciona des d'una doble òptica: com a novel·la negra, detectivesca, i com a novel·la històrica. Tanmateix, cal admetre que tot i que siguin reflexions o informacions interessants, molts passatges de la novel·la s'arriben a fer força pesats per reiteratius i excessivament extensos. A pesar d'això, és una novel·la excel·lent.
 |
| Umberto Eco (Alessandria, 1931- Milà, 2016) |
Comentaris