Guillem Morro Veny, 2020
Lleonard Muntaner editor, 168 pàgines
En aquesta obra, Guillem Morro agrupa tres estudis sobre els episodis que marcaren la baixa edat mitjana i l'entrada en l'edat moderna a l'illa de Mallorca. Són tres estudis independents, però que ofereixen una visió ben clara dels motius que provocaren els tres episodis revolucionaris: la corrupció en l'administració dels cabals públics del regne i el menysteniment de les elits ciutadans que controlaven el poder vers menestrals ciutadans i pagesos forans.
Guillem Morro explora de forma força minuciosa les motivacions que varen empènyer els habitadors de la part forana a revoltar-se de forma violenta contra les elits governants -mai contra el rei- tres cops en menys d'un segle i mig. Podríem dir que el problema es trobava fonamentalment en que els responsables de les finances mallorquines no en feien una gestió lleial, sinó que miraven d'aprofitar-se'n al màxim. La forma en que ho feien era a través de la manipulació del deute públic, que s'emetia en una quantitat excessiva i gairebé sempre en la forma de censals perpetus, de forma que les mateixes autoritats que l'emetien eren les que el compraven per garantir-se un ingrés vitalici. Com dèiem, aquesta pràctica provocava que un endeutament excessiu del regne, de forma que les necessitats ordinàries de despesa sovint no es podien satisfer. En aquest respecte, els successius monarques foren incapaços de posar fil a l'agulla per tal de sanejar els comptes públics, sovint perquè quan els representants de forans o menestrals aconseguien que el rei dictàs unes provisions encaminades a fer una avaluació del deutes i procurar-ne la seva amortització, els enviats dels que detentaven el poder aconseguien que la voluntat reial no s'acomplís, emprant subterfugis legals (el que avui anomenaríem lawfare) o bé mitjançant un "donatiu" a la corona que feia canviar la seva voluntat.
Una segona motivació de les revoltes, que afectava exclusivament als forans, era la forma en la que es distribuien les càrregues fiscals entre ciutat i part forana. Durant tota aquesta època, i de fet fins a la introducció dels imposts que gravaven la fortuna individual, la distribució dels imposts corresponia en dos terços a la ciutat i un terç als forans. Tanmateix, aquesta proporció, que havia estat propera a la realitat en el segle XIII, s'havia desequilibrat en favor de la ciutat. Aquest desequilibri s'havia produït pel fet que, en situacions d'empobriment, molts pagesos havien hagut de vendre les seves terres als grans propietaris, majoritàriament ciutadans. D'aquesta forma, una part cada cop més grans de les propietats de la part forana estaven en mans del patriciat urbà, però la carrega impositiva no va variar en la mateixa proporció. No només això, sinó que ens alguns casos la situació era encara pitjor, com passava amb els imposts que gravaven la sal: la part forana n'havia de comprar forçadament una quantitat fixa, mentre la ciutat només el que consumia.
Aquesta situació constants de malversació de cabals públics i de corrupció generalitzada és la que donà lloc a les revoltes populars. Aquestes varen tenir en comú un component de violència i enfrontament social, a la vegada que els revoltats proclamaven ben a les clares la seva obediència al rei. Aquest fet s'ha d'entendre des de la lògica de l'antic règim, atès que en un nivell pràctic difícilment es podien trobar motius per justificar la lleialtat a un monarca que no feia cap esforç per fer complir les seves pròpies disposicions, això quan no se'n desdeia previ pagament.
S'ha de dir que la descripció de les causes que expliquen aquests conflictes és la part més reeixida de l'obra de Morro, ja que la narració dels fets no és tan brillant, i fins i tot en alguns passatge és directament confusa i es presta a confusió. Això és especialment notable en la descripció dels fets de 1391, en la qual no arriba a quedar clar ni quan ni com es produeix l'assalt al call de Ciutat de Mallorca.
De la lectura d'aquesta obra, molt vàlida per entendre les motivacions de les revoltes populars i les seves conseqüències, se'n desprenen algunes idees molt útils, i fins i tot vigents avui en dia. Una d'elles podria ser que el diner, el capital, no té pàtria, com demostraren les elits ciutadanes a l'hora de saquejar les arques públiques en perjudici dels altres habitants de l'illa. Una altra idea és la feblesa de les monarquies medievals i la seva incapacitat per imposar la seva voluntat, per la manca de mitjans, homes de confiança i la seva tendència a la corrupció: doblers per canviar voluntats. Una tercera idea és aquella sobre la presumpta la docilitat del poble mallorquí ("illa de la calma"), que com es demostra no és tal, sinó el fruit d'un anorreament constant per part de les autoritats.
Per resumir, ens trobam davant una obra molt bona per entendre les motivacions de les revoltes, la seva sorprenent semblança i les seves devastadores conseqüències, encara que la narració dels fets podria ser més entenedora.
Comentaris