Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2022

"El reino de este mundo", Alejo Carpentier

El reino de este mundo Alejo Carpentier, 1949 Austral, 160 pàgines El reino de este mundo exposa l'evolució de la història de la colònia francesa de Saint Domingue, que posteriorment es va convertir en Haití, primer estat negre d'Amèrica i primer del món en ser constituït per una població originàriament esclava. De la mà de l'esclau Ti Noel, Carpentier exposa els fets en tres èpoques diferents: la revolta liderada per Mackandal, la revolució de Bouckman i el regnat d'Henri Christophe. És un període històric que és impossible que visqués el personatge que exerceix de fil de la novel·la, però aquest tret s'enquadra dins la tècnica literària creada per l'autor, lo real-maravilloso , que li permet inserir elements fantàstics o irreals en la seva narració, com ara que Mackandalm en ser cremat, sortís volant per sobre de la multitud. S'ha de considerar que és una narració que utilitza molts elements històrics, de fet està fonamentada en una sòlida documentació his...

"Assassins sense rostre", Henning Mankell

Mördare utan ansikte Henning Mankell, 1991 Traducció del suec al català de Marta Casas Rubió Tusquets, 360 pàgines Una parella d'ancians apareixen brutalment apallissats a la seva granja sense que sembli haver-hi un mòbil evident. La proximitat d'un camp de refugiats als voltants de la granja i les darreres paraules d'una de les víctimes  desfermen una onada d'atacs racistes enmig dels quals Kurt Wallander i el seu equip de la policia d'Ystad haurà de treballar de valent per donar una resposta a la qüestió de qui ho ha fet i per què.  Aquesta és la primera novel·la de la sèrie protagonitzada per Kurt Wallander, i conté alguns dels elements característics de la sèrie, en especial la dimensió social que sovint acompanya o serveix de context a la comissió de delictes. En aquest cas, l'autor planteja els seus dubtes vers el sistema d'acollida de refugiats vigent a Suècia a principis de la dècada dels 90 de segle XX, en especial sobre el fet que els refugiats ere...

"El diable es va aturar a Orà", Joan-Daniel Bezsonoff

El diable es va aturar a Orà Joan-Daniel Bezsonoff, 2022 Empúries, 144 pàgines Orà, 1954. Apareix brutalment assassinada una jove, i el comissari Ferrandis i l'inspector Bensoussan són els encarregats de la investigació, que ben aviat esdevé gairebé un afer d'estat perquè l'assassí comença a assassinar cada cop amb més freqüència i de forma aparantment al·leatòria. A més d'això, la situació personal de Ferrandis és una mica inestable, a causa de la seva turbulenta vida amorosa i la situació de les colònies franceses. Aquesta és, sens dubte, una novel·la desconcertant, ja que es planteja com una novel·la negra però en el seu desenvolupament l'element d'investigació es troba totalment absent. De fet, només es van esmentant, enumerant podríem dir, els crims amb molt poca informació sobre els interrogatoris o el procés policial, i fins i tot la resolució del cas s'esdevé de forma gairebé fortuïta. De fet, es parla molt més de la vida sentimental del comissari Fe...

"Memoria del frío", Miguel Martínez del Arco

Memoria del frío Miguel Martínez del Arco, 2021 Pròleg d'Edurne Portela Hoja de lata, 448 pàgines Manuela del Arco, Manolita, va ser la presa política que més anys va passar empresonada durant el franquisme, a causa de la seva pertinença al Partit Comunista d'Espanya. Passà un temps a la presó en els moments del col·lapse del règim republicà, després del cop d'estat del coronel Casado, i més tard va ser detinguda per les autoritats franquistes que la tancaren en un centre de detenció provisional del carrer Almagro de Madrid. Un cop aconseguida la llibertat, es traslladà al País Basc, on assumí una nova identitat per treballar en la clandestinitat en la reestructuració de la xarxa del partit comunista fins que fou detinguda el 1942. Patí tortures i privacions, trasllats de presó i així i tot no dubtà mai de les seves idees comunistes. En aquesta època va mantenir una relació epistolar amb el que seria el seu company i pare del seu fill. Aconseguida la llibertat el 1960, el s...

"La piel del tambor", Arturo Pérez Reverte

La piel del tambor Arturo Pérez Reverte, 2005 Alfaguara, 450 pàgines La parròquia sevillana de Nuestra Señora de las Lágrimas es veu amenaçada per l'especulació immobiliària i el desinterès episcopal. Tanmateix, un petit grup de persones -el rector i el vicari de la parròquia, la restauradora la duquesa de Nuevo Extremo i la seva filla- estan plenament compromeses a lluitar fins al final per la seva supervivència, i un hacker anònim aconsegueix que el Vaticà intenti aclarir què és el que succeeix, en especial després de dues morts a l'església. Per això el pare Lorenzo Quart intentarà establir què succeeix de forma més o manco clara, en una investigació en la qual ningú sembla voler posar de la seva part per facilitar al sacerdot la comprensió de la realitat. Aquesta novel·la es construeix en base a una situació habitual a l'Espanya contemporània, com és l'especulació urbanística, la corrupció política, el maltracte de patrimoni i la pèrdua d'identitat de les ciutat...