La piel del tambor
Aquesta novel·la es construeix en base a una situació habitual a l'Espanya contemporània, com és l'especulació urbanística, la corrupció política, el maltracte de patrimoni i la pèrdua d'identitat de les ciutats. Ambientada a Sevilla, presenta una situació de partida en la qual una petita església del segle XVIII es veu amenaçada per l'especulació urbanística amb el beneplàcit municipal i episcopal, encara que la història del temple li garanteix la seva supervivència sempre que es compleixi una condició: dir una missa cada dijous en memòria del donant, el duc de Nuevo Extremo. A partir d'aquesta situació, el Vaticà mobilitza un agent de l'Institut per a les Obres Exteriors, una mena de MI-6 eclesiàstic, per aclarir la situació i quedar amb consciència tranquil·la després de la mort de dues persones. L'encarregat de recollir informació al respecte és Lorenzo Quart, una mena de monjo soldat que és troba amb moltes dificultats per poder arribar a la veritat de la situació i no és capaç evitar implicar-se arribat a cert punt.
Arturo Pérez Reverte, 2005
Alfaguara, 450 pàgines
La parròquia sevillana de Nuestra Señora de las Lágrimas es veu amenaçada per l'especulació immobiliària i el desinterès episcopal. Tanmateix, un petit grup de persones -el rector i el vicari de la parròquia, la restauradora la duquesa de Nuevo Extremo i la seva filla- estan plenament compromeses a lluitar fins al final per la seva supervivència, i un hacker anònim aconsegueix que el Vaticà intenti aclarir què és el que succeeix, en especial després de dues morts a l'església. Per això el pare Lorenzo Quart intentarà establir què succeeix de forma més o manco clara, en una investigació en la qual ningú sembla voler posar de la seva part per facilitar al sacerdot la comprensió de la realitat.
La piel del tambor és una novel·la que, tot i el seu innegable interès, et fa esperar que succeeixi quelcom que al final no passa, que aparegui un assassí implacable, un justicier que no acaba d'aparèixer. A pesar d'això, és una novel·la que desplega una singular galeria de personatges, des dels baixos fons fins al més lluït de la societat sevillana, i en la que la propia ciutat, en especial la seva part vella, ocupa un important paper.
Pérez Reverte va fer amb aquesta obra un recordatori dels mecanismes que guien la transformació de les ciutats a través de la pèrdua del patrimoni, la gentrificació, la corrupció i la indiferència de les institucions.
Comentaris