Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2023

"Morts, qui us ha mort?", Iñaki Rubio

Morts, qui us ha mort? Iñaki Rubio, 2021 Comanegra, 360 pàgines El 1943, en plena guerra mundial, Andorra va viure un moment tràgicament històric: la darrera execució d'una pena de mort en terres del principat. El condemnat, Pere Areny, havia estat condemnat a la pena capital per l'assassinat del seu mig germà, Antoni Areny, ocorregut a la llar que compartien amb la seva germana. El mòbil de l'assassinat, segons la sentència, fou l'enveja del Pere per la situació d'hereu d'Antoni i el tracte desconsiderat que aquest exhibia cap al seu mig germà a causa, en part, de la seva particular personalitat. El periodista Iñaki Rubio reconstrueix en aquesta obra les circumstàncies del succés que acabà amb la família dels Gastons i ressegueix les circumstàncies del procés policial i judicial que desembocà amb la darrera aplicació de la pena de mort al país dels Pirineus. La narració de Rubio és un text que podem emparentar per la seva naturalesa amb el treball d'autors ...

"Sol a Berlín", Hans Fallada

Jeder stirbt für sich allein Hans Fallada (pseudònim de Rudolf Wilhelm Friedrich Ditzen), 1947 Traducció de l'alemany de Ramon Monton Edicions del 1984, 696 pàgines El matrimoni format per Otto i Anna Quangel porten una vida monòtona al Berlín de 1940, on es viu una sensació d'euforia i confiança en el règim nazi després del triomf sobre França. Tanmateix, la vida dels Quangel viurà un daltabaix en rebre la notícia de la mort del seu fill al front. Aquesta traumàtica experiència serà una vertadera epifania, ja que els farà adonar-se de la irracionalitat que impera en el seu entorn i de com la societat alemanya és incapaç de reaccionar davant un sistema basat en la tirania, la violència i la delació. Per això emprendran una lluita singular, gairebé simbòlica, contra el règim nazi: redactar i distribuir postals en les que denuncien els horrors del nazisme, en especial la mort dels joves pels deliris de grandesa dels dirigents del partit nazi. Aquesta acció provocarà una reacció p...

"La veu del violí", Andrea Camilleri

La voce del violino Andrea Camilleri, 2000 Traducció de l'italià de Pau Vidal Edicions 62, 216 pàgines El comissari Montalbano s'enfronta a un cas difícil, l'aparició d'una jova morta a la casa que s'estava construint als afores de Vigata. No hi ha indicis que permetin identificar algun sospitós viable, però de mica en mica les peces es van alineant fins a permetre una resolució viables del cas. Mentrestant, la seva vida personal trontolla, entre els problemes imposats per la distància amb la seva esposa i els problemes per completar el seu procés d'adopció. El nou cas del comissari Salvo Montalbano ens torna submergir en la Sicília més autèntica, marcada per la presència latent de la màfia, el bon menjar, una administració força caòtica i una conducció com a poc temerària. Enmig d'aquest pintoresc panorama, el comissari treu partit de les zones grises per aconseguir resoldre els seus casos, amb les seves particulars dosis d'astúcia, intel·ligència i mal...

"Clara Victoria. La crónica del debate que cambió la historia de las mujeres", Isaías Lafuente

Clara Victoria. La crónica del debate que cambió la historia de las mujeres Isaías Lafuente, 2021 Planeta, 288 pàgines  El primer d'octubre de 1931 va tenir lloc a les Corts republicanes un dels debats més transcendents dels que serviren per conformar la nova constitució republicana: el debat sobre el sufragi, que es centrà en el sufragi femení, en la seva conveniència en general i en el seu moment històric en particular. És un debat que ha passat a la història, sobretot, per haver establert la igualtat en el sufragi entre homes i dones, i també pel fet que va ser protagonitzat per les úniques dues diputades presents a la cambra, Victoria Kent (Partit Republicà Radical Socialista) i Clara Campoamor (Partit Radical). Curiosament, les eleccions a corts constituents de juny de 1931 havien permès la presentació de candidates femenines però no el vot femení. Més tard, fruit d'eleccions parcials, també seria diputada Margarita Nelken, que encara no ho era en produir-se el debat. Isa...