"Sol a Berlín", Hans Fallada

Jeder stirbt für sich allein
Hans Fallada (pseudònim de Rudolf Wilhelm Friedrich Ditzen), 1947
Traducció de l'alemany de Ramon Monton
Edicions del 1984, 696 pàgines

El matrimoni format per Otto i Anna Quangel porten una vida monòtona al Berlín de 1940, on es viu una sensació d'euforia i confiança en el règim nazi després del triomf sobre França. Tanmateix, la vida dels Quangel viurà un daltabaix en rebre la notícia de la mort del seu fill al front. Aquesta traumàtica experiència serà una vertadera epifania, ja que els farà adonar-se de la irracionalitat que impera en el seu entorn i de com la societat alemanya és incapaç de reaccionar davant un sistema basat en la tirania, la violència i la delació. Per això emprendran una lluita singular, gairebé simbòlica, contra el règim nazi: redactar i distribuir postals en les que denuncien els horrors del nazisme, en especial la mort dels joves pels deliris de grandesa dels dirigents del partit nazi. Aquesta acció provocarà una reacció potent per part de la Gestapo, i esdevendrà una lluita entre David i Goliat de tràgiques conseqüències, aquesta vegada, per David, és a dir, pels Quangel. 

Aquesta novel·la, redactada en la immediata postguerra alemanya, es basa en un cas real, el del matrimoni Hempel, processats i condemnats a mort pels fets que acabam de descriure. L'autor va tenir l'oportunitat de consultar les actes d'aquest procés del tribunal popular que els jutjà i li serviren de documentació de la seva obra, encara que no s'hi va cenyir de forma exclusiva. Així, el que ens presenta Hans Fallada en aquesta novel·la no és només un retrat de la lluita individual de dues persones contra el règim polític que els havia arrabassat al seu únic fill, sinó un fresc, una visió panoràmica, de les misèries morals a les que donà lloc el nazisme. Així, som testimonis dels esforços del comissari Escherich de la Gestapo per aconseguir detenir qui ell ha anomenat el follet de mal averany i sobretot per quedar bé amb els seu superior per evitar la garjola, una situació que el portarà a l'extrem de sacrificar un innocent per encobrir la seva incompetència. També coneixem als Persicke, una família de membres del partit i de les SS que no dubten a fer ostentació de la seva situació per actuar al marge de qualsevol norma moral per afavorir els seus interessos. De la mateixa manera, se'ns donen a conèixer les peripècies d'Enno Kluge i Emil Barkhausen, dos exemples d'homes que viuen als marges de la societat i que només intenten sobreviure sense treballar i sense dubtar a cometre qualsevol il·legalitat que els permeti sobreviure sense haver de treballar. 

Sol a Berlín és una obra important perquè va ser la primera novel·la que va fer evident que dins la societat alemanya també hi va haver persones que sense comptar amb el suport d'una organització que els fes costat intentaren posar el seu gra de sorra per derrotar el nazisme, més enllà dels coneguts complots contra la vida de Hitler. És una visió de primera mà no només d'aquesta lluita, que en el cas dels Hempel que inspiren la novel·la fou reconeguda i homenatjada amb una placa a l'Amsterdamer Strasse de Berlín, sinó de la profunda inhumanitat dels sistema de poder instaurat pels nazis i de la seva patològica necessitat d'humiliar i massacrar els dèbils a l'hora que deixa cometre atrocitats als membres del partit. 

El resultat és un narració potent, que transmet a la perfecció el desencís d'una part de la població vers el règim instaurat pel nazisme i al mateix temps en fa un retrat d'una absoluta fidelitat: obediència cega o mort. No estalvia les referències a les tortures, a la violència contra els detinguts i al sadisme de les autoritats nazis. S'ha de dir que aquesta versió reprodueix per primera vegada el text original de l'autor sense les correccions que hi havien fet un grup d'assessors de l'editorial i que era el que s'havia publicat. L'autor no va veure publicada aquesta obra a causa de la seva prematura mort. 

Una novel·la d'un valor excepcional, un testimoni de primera mà sobre l'enorme dignitat d'unes persones que aspiraren a fer caure el règim nazi des de la seva humil posició de ciutadans comuns i corrents. Sempre hi ha gotes d'aigua que llueixen en l'oceà de la ignonímia.