Passa al contingut principal

"Mecanoscrit del segon origen", Manuel de Pedrolo

Mecanoscrit del segon origen
Manuel de Pedrolo, 1974
Educaula, 256 pàgines

L'Alba i en Dídac es veuen, de forma sobtada, com a únics habitants del món. Només són capaços d'entendre que el cataclisme que ha provocat la mort de la pràctica totalitat de la humanitat té a veure amb unes naus que solquen els cels, però no saben què ha passat. De mica en mica, s'adonen que no tenen altra remei que tirar endavant per sobreviure i mirar de trobar algun altra ésser que humà que hagi tingut la mateixa sort que ells. Així, prenen consciència de la necessitat de convertir-se en els creadors d'una nova humanitat, per la qual cosa intenten recopilar totes les restes del saber humà que són capaços de trobar, i estan decidits a donar lloc a un repoblament a partir de la seva pròpia descendència.

Mecanoscrit del segon origen és una de les novel·les en llengua catalana més exitoses de la història recent, donat el gran nombre d'edicions que n'han sortit d'impremta i la seva traducció a una desena d'idiomes. Va gaudir d'una gran popularitat no sols entre els joves lectors, sinó també entre els lectors adults, atrets per aquesta distòpia que es pot relacionar amb obres tan notables com The Road de Cormac McCarthy. Planteja un escenari de destrucció de la humanitat per part d'una força extraterrestre i la voluntat de dos infants, Alba i Dídac, de donar lloc a una nova humanitat a partir de la seva descendència. Aquest segon origen el coneixem gràcies als diaris que redacta Alba, que constitueixen la narració d'aquest renéixer de la humanitat.

Ens trobam amb una novel·la amb una estructura narrativa força senzilla, que sense recórrer a artificis ens transmet a la perfecció la sensació d'un món desolat, buit i no obstant amenaçador, i dels esforços dels seus protagonistes per refer-se de la devastació que els suposa haver-ho perdut tot i la seva determinació de refer a partir de la seva descendència, tot el llinatge humà. La tria dels personatges no és fortuïta, ja que converteix Alba en la mare de la nova humanitat -el seu nom no és casual-, mentre que Dídac és un nen mulat de pare desconegut que n'esdevendrà el pare. La tria d'un personatge mulat per aquest rol tan important és un potent missatge social des de la perspectiva, i més ho devia ser en el moment de la seva publicació en ple final del franquisme. 

Indubtablement, per la naturalesa dels personatges i l'estructura narrativa, és una obra redactada pensant essencialment en el públic juvenil, però les seves qualitat el fan una bona lectura per a qualsevol lector. Un clàssic, en definitiva, amb tot el que això implica de permanència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...