Passa al contingut principal

"Un hivern a Mallorca", George Sand

Un hiver à Majorque
George Sand, pseudònim de Amantine Aurore Lucile Dupin, 1841
Traducció del francès de Marta Bes Oliva
Proa, 248 pàgines

George Sand (Wikimedia Commons)

L'hivern de 1838, George Sand i Frederic Chopin s'instal·larem a Mallorca amb l'esperança que el clima ajudàs a millorar la fràgil salut del compositor polonès. Tanmateix, el que es varen trobar va quedar molt enfora de les seves expectatives, ja que es toparen amb un món força més primitiu i menys "civilitzat", segons els paràmetres francesos, del que esperaven. El resultat d'aquest contrast entre expectatives i realitat és un xoc cultural i humà molt intens, que l'escriptora abocà en aquest quadern de viatge. En ell, es presenta Mallorca i els mallorquins des d'una perspectiva força pejorativa, amb una crítica profunda, sovint poc fonamentada, cap a l'actitud i la forma de ser dels mallorquins que ella creu endevinar a través de la barrera del prejudici i l'obstacle lingüístic. 

Llegit des de Mallorca, encara que sigui amb la distància temporal de prop de dos segles, aquesta resulta una lectura odiosa, ja que molt dels judicis que emet l'autora són clarament deshumanitzants caps als mallorquins, i és una clara demostració del que succeeix quan en lloc d'observar i entendre les circumstàncies que donen lloc a la realitat que ens envolta, ens limitam a abocar les nostres idees prèvies i les nostres frustracions pel fet que la realitat no es correspongui amb les nostres idees preconcebudes. Com a mostra, aquest breu fragment de la pàgina 200 que descriu la pagesia mallorquina:

No li agrada el mal, no coneix el bé. Es confessa, prega, pensa contínuament que mereix el paradís, però ignora els veritables deures d'humanitat. No resulta més odiós que un bou o un xai, perquè no és gaire més home que els éssers adormits en la innocència de la bèstia bruta. Recita pregàries, és supersticiós com un salvatge, però es menjaria el seu semblant sense cap remordiment si fos el costum del seu país i si no hi hagués porc a discreció. Enganya, roba, menteix, insulta i estafa sense que la cons ciència l'amoïni gens. Per a ell un estranger no és un home. Mai no furtarà una oliva al seu compatriota: més enllà del mar, la humanitat només existeix per proporcionar, segons els designis de Déu, petits beneficis als mallorquins.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"La tomba de les llumenetes" - "Algues americanes", Akiyuki Nosaka

Hotaru no haja - Amerika hijiki Akiyuki Nosaka, 1967 - 1968 (respectivament) Traducció del japonés de Lourdes Porta i Junichi Matsuura Quaderns Crema, 139 pàgines La tomba de les llumenetes Dos germans, Seita i la petita Setsuo, es converteixen en orfes després d'un atac aeri de l'aviació nord-americana. Inicialment són acollits per una familiar de la seva mare, però de mica en mica la convivència en va deteriorant fins al punt que decideixen establir-se pel seu compte. Aquesta decisió, enmig de l'enfonsament de l'imperi japonès al final de la Segona Guerra Mundial els abocarà a una vida de misèria, fam i privacions amb un resultat absolutament tràgic. La tomba de les llumenetes és una novel·la breu que recull l'experiència vital d'Akiyuki Nosaka en la seva joventut en el context de la SGM. És una narració breu, que empra un llenguatge precís i força despulllat per desenvolupar una narració absolutament devastadora, que il·lustra com molt poques el que és una g...