"Un hivern a Mallorca", George Sand

Un hiver à Majorque
George Sand, pseudònim de Amantine Aurore Lucile Dupin, 1841
Traducció del francès de Marta Bes Oliva
Proa, 248 pàgines

George Sand (Wikimedia Commons)

L'hivern de 1838, George Sand i Frederic Chopin s'instal·larem a Mallorca amb l'esperança que el clima ajudàs a millorar la fràgil salut del compositor polonès. Tanmateix, el que es varen trobar va quedar molt enfora de les seves expectatives, ja que es toparen amb un món força més primitiu i menys "civilitzat", segons els paràmetres francesos, del que esperaven. El resultat d'aquest contrast entre expectatives i realitat és un xoc cultural i humà molt intens, que l'escriptora abocà en aquest quadern de viatge. En ell, es presenta Mallorca i els mallorquins des d'una perspectiva força pejorativa, amb una crítica profunda, sovint poc fonamentada, cap a l'actitud i la forma de ser dels mallorquins que ella creu endevinar a través de la barrera del prejudici i l'obstacle lingüístic. 

Llegit des de Mallorca, encara que sigui amb la distància temporal de prop de dos segles, aquesta resulta una lectura odiosa, ja que molt dels judicis que emet l'autora són clarament deshumanitzants caps als mallorquins, i és una clara demostració del que succeeix quan en lloc d'observar i entendre les circumstàncies que donen lloc a la realitat que ens envolta, ens limitam a abocar les nostres idees prèvies i les nostres frustracions pel fet que la realitat no es correspongui amb les nostres idees preconcebudes. Com a mostra, aquest breu fragment de la pàgina 200 que descriu la pagesia mallorquina:

No li agrada el mal, no coneix el bé. Es confessa, prega, pensa contínuament que mereix el paradís, però ignora els veritables deures d'humanitat. No resulta més odiós que un bou o un xai, perquè no és gaire més home que els éssers adormits en la innocència de la bèstia bruta. Recita pregàries, és supersticiós com un salvatge, però es menjaria el seu semblant sense cap remordiment si fos el costum del seu país i si no hi hagués porc a discreció. Enganya, roba, menteix, insulta i estafa sense que la cons ciència l'amoïni gens. Per a ell un estranger no és un home. Mai no furtarà una oliva al seu compatriota: més enllà del mar, la humanitat només existeix per proporcionar, segons els designis de Déu, petits beneficis als mallorquins.