Passa al contingut principal

"Un hivern a Mallorca", George Sand

Un hiver à Majorque
George Sand, pseudònim de Amantine Aurore Lucile Dupin, 1841
Traducció del francès de Marta Bes Oliva
Proa, 248 pàgines

George Sand (Wikimedia Commons)

L'hivern de 1838, George Sand i Frederic Chopin s'instal·larem a Mallorca amb l'esperança que el clima ajudàs a millorar la fràgil salut del compositor polonès. Tanmateix, el que es varen trobar va quedar molt enfora de les seves expectatives, ja que es toparen amb un món força més primitiu i menys "civilitzat", segons els paràmetres francesos, del que esperaven. El resultat d'aquest contrast entre expectatives i realitat és un xoc cultural i humà molt intens, que l'escriptora abocà en aquest quadern de viatge. En ell, es presenta Mallorca i els mallorquins des d'una perspectiva força pejorativa, amb una crítica profunda, sovint poc fonamentada, cap a l'actitud i la forma de ser dels mallorquins que ella creu endevinar a través de la barrera del prejudici i l'obstacle lingüístic. 

Llegit des de Mallorca, encara que sigui amb la distància temporal de prop de dos segles, aquesta resulta una lectura odiosa, ja que molt dels judicis que emet l'autora són clarament deshumanitzants caps als mallorquins, i és una clara demostració del que succeeix quan en lloc d'observar i entendre les circumstàncies que donen lloc a la realitat que ens envolta, ens limitam a abocar les nostres idees prèvies i les nostres frustracions pel fet que la realitat no es correspongui amb les nostres idees preconcebudes. Com a mostra, aquest breu fragment de la pàgina 200 que descriu la pagesia mallorquina:

No li agrada el mal, no coneix el bé. Es confessa, prega, pensa contínuament que mereix el paradís, però ignora els veritables deures d'humanitat. No resulta més odiós que un bou o un xai, perquè no és gaire més home que els éssers adormits en la innocència de la bèstia bruta. Recita pregàries, és supersticiós com un salvatge, però es menjaria el seu semblant sense cap remordiment si fos el costum del seu país i si no hi hagués porc a discreció. Enganya, roba, menteix, insulta i estafa sense que la cons ciència l'amoïni gens. Per a ell un estranger no és un home. Mai no furtarà una oliva al seu compatriota: més enllà del mar, la humanitat només existeix per proporcionar, segons els designis de Déu, petits beneficis als mallorquins.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...