Passa al contingut principal

"Firmin", Sam Savage

"Firmin. Adventures of a metropolitan lowlife" 
Sam Savage (2006) 
Phoenix House. 232 pàgines.

Firmin és una rata excepcional. Nascut en una vella llibreria de segona mà, a base d'alimentar-se dels fulls de llibres adquireix l'estranya capacitat -en una rata- de llegir i desenvolupa un pensament complexe que el fa més proper a un ésser humà que als seus germans i germanes. Desenvolupa una gran passió per la lectura i els llibres, i de la mateixa manera, una ànsia per acostar-se als que creu ànimes bessones, els humans. Primer es fixa en Norman, el llibreter que li dóna involuntari aixopluc, a qui idealitza de forma extrema fins que té la desgràcia que ell s'adona de la seva presència i l'intenta "assassinar". Aquesta gran decepció portarà Firmin a cercar noves companyies humanes, amb tanta insistència que arribarà a aprendre el llenguatge de signes -si més no algunes paraules, les que li permeten articular les seves extremitats. Aquesta recerca el porta a topar amb Jerry Magoon, un estrambòtic escriptor de ciència ficció que adopta la rata com a mascota i amb qui Firmin estableix un vincle que no dubta a qualificar de vertadera amistat. Quan Magoon desapareix de la seva vida, Firmin sent que ja no té motius per continuar vivint, més enmig del panorama de desaparició del seu barri de Boston, abocat a la reconversió.
Aquest és un llibre una mica diferent dels que havia llegit. En primer lloc, mai n'havia llegit cap en que el protagonista fos una rata. Aquesta espècie de faula moderna és prou interessant més enllà de la forma que adopta el protagonista. Firmin és un ésser extraordinàriament sensible, amant de la literatura i molt donat a la reflexió, sobre la propia existència, sobre la del altres, el món, etc. Comparteix molts trets humans, com la seva tendència a la depressió, la preocupació per temes que van més enllà de la pròpia supervivència, l'adoració de les jovenetes que veu al cinema (les seves lovelies, en diu), etc.

Crec que aquest és un llibre que parla no tan sols d'una rata, sinó que en realitat parla de la natura humana, de la natura d'aquells humans que es senten sols, incompresos i que no tenen un lloc ben definit al món. Firmin pateix perquè no és capaç de comunicar-se amb els que ell considera els seus semblants; no recorda això als problemes de comunicació tan presents en el nostre món? 

Pens que és un llibre original, escrit amb sensibilitat i humor i que fa que desenvolupem una gran simpatia per la rata intel·lectual que pateix pel lloc que l'hi ha tocat al món. Un llibre molt recomanable. 4 sobre 5.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...