"El invierno del mundo", Ken Follett

Winter of the world
Ken Follett, 2012
Plaza & Janés, 960 pàgines

Després de la desgràcia que havia suposat la Primera Guerra Mundial i del breu període de prosperitat que havien estat els feliços anys vint -un miratge basat en la circulació del capital nord-americà-, el món s'enfronta de nou a l'abisme. Un abisme que se'ns mostra des de diverses perspectives i través d'un ampli ventall de personatges. Assistim a l'auge del nazisme de la mà dels Von Ulrich i els Frank, que veurem com la desgràcia cau sobre ells i sobre tota Alemanya, amb l'ascens al poder del nazisme i la barbàrie i crueltat amb què l'exerceixen. Els Peshkov ens serveixen per introduir-nos en el fosc món de la Unió Soviètica de Stalin, amb les seves detencions arbitràries i el seu control total de la societat en base a la por i a la delació. A través de la família de Lloyd Williams i dels Fitzherbert comprovam com també el Regne Unit va patir les temptatives del feixisme i va haver d'afrontar el seu deure de plantar cara al nazisme. Tampoc a l'altra banda de l'Atlàntic es varen poder lliurar dels mals de la guerra, com ens il·lustren els Dewar i la branca nord-americana dels Peshkov. En definitiva, assistim a la narració de com el món esdevé un infern, primer per l'oblit d'allò que significa ser un ésser humà a Alemanya i després per l'esclat de la més cruel i virulenta de les guerres.

Aquesta novel·la és la segona part de la trilogia The Century, amb la qual el novel·lista gal·lès Ken Follett ens vol oferir la seva particular visió d'allò que més caracteritza el segle XX: les dues guerres mundials i la guerra freda. En aquesta ocasió, com en la primera part de la trilogia, Fall of giants, el període que transcorre entre 1933 i 1950 se'ns presenta sota la forma d'una novel·la coral. D'aquesta manera podem obtenir una visió del camí cap a la guerra i del propi conflicte des de diferents visions, encara que sempre des del costat dels "bons": els idealistes de la llibertat, els antinazis, els soviètics que es qüestionen el totalitarisme... Aquesta seria la primera queixa sobre el llibre, un cert maniqueisme que en alguns àmbits es fa massa evident i poc creïble; la màxima demostració d'això és el fet que els soviètics apareixen només com a monstres rapinyaires a les ordres de Stalin, i l'únic soviètic "bo" es planteja la injustícia que suposa el sistema totalitari. Una altra queixa a fer sobre el llibre és el fet que la narració basada en múltiples escenaris i múltiples personatges, que tan bon resultats ofereix en obres com Vida i destí, en aquest cas fa que per moments puguem tenir la sensació d'estar fullejant postals en lloc de submergir-nos de ple en els diferents escenaris pel quals ens porta l'autor. Supòs que és el peatge a pagar per voler situar-nos en escenaris tan diversos com Pearl Harbour, Washington i Moscou.

A nivell de personatges, poca cosa a destacar, ja que es tracta d'una ampla nòmina de personatges que van desfilant de capítol en capítol sense que es pugui aprofundir en el seu interior. És clar que els personatges van evolucionant, com és lògic en tractar-se d'un període de temps llarg, però són plans, sense canvis substancials.

Com a resum, podem dir que és una novel·la entretenguda (no tant com la primera part, m'ha semblat), de molt fàcil lectura i que no té pretensions més enllà. A nivell històric no s'adverteix cap errada de primera magnitud, i és una aproximació correcta a l'època.

El novel·lista gal·lès Ken Follett