El prisionero del cielo
Carlos Ruiz Zafón, 2011
ebook
Tanmateix, la sensació que hom té en acabar de llegir aquest llibre és que és un obra incompleta, com una transició menor en el conjunt de la història que prepara un desenllaç molt més transcendent en la que serà la darrera entrega. Així, planteja més interrogants amb el seu final dels que resol, que sense ser poc importants (la història de Fermín, la mort d'Isabella, el destí de David Martín, etc.) són sens dubte menors. La sensació és que s'havien d'explicar per copsar el conjunt en la seva totalitat, però que la novel·la com a obra aïllada no es sosté, ja que el que ens explica en molts passatges no es pot entendre del tot si no s'han llegit les anteriors, i a més sembla que no és sinó una primera part que es queda coixa sense la segona.
Carlos Ruiz Zafón, 2011
ebook
Barcelona, 1957. La llibreria Sempere i fill continua en la seva precària situació econòmica, però així i tot és el refugi sòlid dels Sempere (inclosa la tercera generació, el fill de Bea i Daniel) i de l'inefable Fermín Romero de Torres. Aquest viu turmentat en el dies previs al seu enllaç matrimonial, patiment que no passa desapercebut el ulls dels que més de l'estimen i molt especialment del seu amic de l'ànima Daniel Sempere. El motiu d'aquest sofriment és de naturalesa administrativa, ja que en els obscurs anys de la postguerra el personatge que coneixem per Fermín va predre la seva identitat dues vegades: la primera quan va decidir amagar i oblidar qui havia estat i la segona quan la seva nova identitat va ser donada per morta a principis de 1940. Per aquest motiu, el seu matrimoni s'enfronta a un problema de difícil solució. Enmig de tals tribulacions, l'aparició d'un personatge amb cert aire sinistre serà el desencadenant final que portarà a Fermín a sincerar-se completament amb Daniel sobre el seu fosc pas per la presó de Montjuïc i la seva coneixença de Daniel Martín i Mauricio Valls, lligats per la bastarda obsessió del segon en esdevenir una estrella literària usurpant el talent del primer.
Aquesta tercera entrega de la sèrie estructurada per l'escriptor barceloní Carlos Ruiz Zafon sota el títol de "El cementiri dels llibres oblidats" ens desvetlla alguns aspectes importants de la història, especialment referits a la figura de Fermín Romero de Torres. Entenem el perquè de l'amistat entre ell i Daniel, i també les causes per les quals el pintoresc personatge llueix tan folclòric nom. A més, comprenem una mica més la implicació de David Martín amb els Sempere, i descobrim alguns aspectes de pes en la història familiar. Per dir-ho així, El presoner del cel lliga una mica més tota la sèrie, que en acabar de llegir El joc de l'àngel semblava força dispersa.
Tanmateix, la sensació que hom té en acabar de llegir aquest llibre és que és un obra incompleta, com una transició menor en el conjunt de la història que prepara un desenllaç molt més transcendent en la que serà la darrera entrega. Així, planteja més interrogants amb el seu final dels que resol, que sense ser poc importants (la història de Fermín, la mort d'Isabella, el destí de David Martín, etc.) són sens dubte menors. La sensació és que s'havien d'explicar per copsar el conjunt en la seva totalitat, però que la novel·la com a obra aïllada no es sosté, ja que el que ens explica en molts passatges no es pot entendre del tot si no s'han llegit les anteriors, i a més sembla que no és sinó una primera part que es queda coixa sense la segona.
Amb tot, la novel·la és interessant i entretenguda, molt àgil i fàcil de llegir i és una lectura excel·lent per quan es vol llegir quelcom que no suposi un repte intel·lectual o una concentració total, com és el cas de les vacances, aeroports, etc. Recomanable, però convé haver-se llegit L'ombra del vent i El joc de l'àngel per gaudir-ne completament.
Comentaris