"Montecristo", Marc Pastor

Montecristo
Marc Pastor, 2007
Proa, 352 pàgines

El 1941, un grup de presoners republicans a Mauthausen rep un encàrrec ben particular de mans d'un altre pres: han de rescatar l'espasa de Carlemany, un objecte de tal poder que podria fer canviar el curs de la guerra si arribàs a les mans dels aliats. Aquesta espasa, segons la llegenda, li hauria estat lliurada a Carlemany per tres esperits, i des de l'edat mitjana l'hauria custodiada una germandat secreta de la qual l'últim membre era el pres mort al lager. Aquest encàrrec esdevé el motor vital que permetrà que els republicans tramin la seva fugida del camp i que els empenyerà a intentar completar la missió -en la qual no acaben de creure-. Una delació d'un company posa en la pista de l'espasa amagada a la capella palatina d'Aquisgrà a la Ahnenerbe, secció de les SS ocupada de investigar la raça ària i tot tipus d'objectes màgics (la llança de Longí, l'Arca de l'Aliança, etc.). El propi Himmler encarregarà a dos agents de confiança la recuperació de l'espasa i l'eliminació dels republicans, però la tasca d'un espia britànica permetrà la mobilització de les forces aliades per tal d'impedir que Himmler aconsegueixi el bé que tan cobeja.

Montecristo és, sens dubte, una novel·la absolutament trepidant. El plantejament de la Història aplega referències de molt diversa procedència que a pesar del seu eclecticisme conformen una novel·la força coherent. Així, les primeres pàgines em feren pensar el KL Reich d'Amat-Piniella; la implicació dels nazis en la consecució d'objectes amb poders sobrenaturals remet a Indiana Jones; l'escenari de la guerra recorda a Follett; fins i tot certes escenes porten a la ment els Inglourious Bastards de Tarantino. El resultat d'aquest poti-poti de referències, com ja he dit, és una novel·la molt lleuguera, entretenguda i que quan l'has acabat de llegir no sembla que tengui 350 pàgines, sinó moltes menys. Des d'aquest punt de vista de producte d'entreteniment, és obvi que és una novel·la perfecta: passa ràpid i et permet evadir-te. Per dir-ho així, és una llaminadura.

Tanmateix, pel que es refereix a la qualitat literària, la meva apreciació cap a l'obra canvia bastant. Per intentar ser gràfic, em deixa igual que després d'haver vist una pel·lícula de Pirates Of The Caribbean: m'ha entretengut molt, però tan sols som capaç de recordar el personatge de Jack Sparrow, la resta és una massa difosa. Pens que els personatges són molt plans, simples elements necessaris per al desenvolupament de la trama sobre els quals tan sols rebem  una mínima informació, i no de tots. De fet, l'únic personatge que sembla destinat a perviure una mica més en la nostra memòria és l'Andreu Corvo, un mestre de la República que per atzars de la vida acabarà assumint el paper d'agent de l'MI6 al servei de Sa Majestat. L'estil literari tampoc fa llarg, força simple. El plantejament és força maniqueu, bons i dolents, però això és propi del gènere que ens ocupa i tampoc ho podem posar com a demèrit de l'autor.

En resum, pens que és ni més ni manco que una lectura lleugera, entretenguda i de consum ràpid, per passar una estona entretenguda sense anar més enllà. Recomanable per un lector a qui li interessi només la trama i no es fixi tant en la qualitat literària (estil, personatges) de l'obra.