14
Jean Echenoz, 2012
Traducció d'Anna Casassas
Raig verd editorial
Agost de 1914. Cinc joves bordelesos -Anthime, Charles, Padioleau, Bossis i Arcenel- són mobilitzats per l'exèrcit francès per lluitar contra els alemanys, en una lluita que es preveu breu i victoriosa. Cada un d'ells haurà d'afrontar la guerra amb les seves pròpies eines, però sempre ho faran emparant-se els uns amb els altres, a excepció de Charles, que com que és el sotsdirector de la fàbrica Borne-Seze, adopta un aire de superioritat i s'acosta als sotsoficials. A la ciutat es queda Blanche, que es debat entre sentiments oposats, un amor repartit entre Anthime i Charles.
Jean Echenoz, 2012
Traducció d'Anna Casassas
Raig verd editorial
Agost de 1914. Cinc joves bordelesos -Anthime, Charles, Padioleau, Bossis i Arcenel- són mobilitzats per l'exèrcit francès per lluitar contra els alemanys, en una lluita que es preveu breu i victoriosa. Cada un d'ells haurà d'afrontar la guerra amb les seves pròpies eines, però sempre ho faran emparant-se els uns amb els altres, a excepció de Charles, que com que és el sotsdirector de la fàbrica Borne-Seze, adopta un aire de superioritat i s'acosta als sotsoficials. A la ciutat es queda Blanche, que es debat entre sentiments oposats, un amor repartit entre Anthime i Charles.
A partir d'aquesta situació, assistim a una narració de la Primera Guerra Mundial que podem considerar original. Echenoz no cerca dibuixar un quadre èpic de la guerra, ni tampoc pretén fer del patiment acusat per tots els que participaren al conflicte, tant físic com emocional, el centre de la narració, el seu leif motiv. Si més no, no cerca posar l'accent en allò que aquest patiment tenia d'extraordinari. Al contrari, el que fa Echenoz és desgranar el desenvolupament dels fets, l'esdevenir de la guerra d'una manera planera, delicada, profundament descriptiva i sovint desvinculada de la càrrega emocional que hom associa a la narració de la Gran Guerra, la gran carnisseria (encara que no la més gran, per desgràcia). L'autor ens regala una novel·la breu composada en base a 15 capítols (una per cada any de guerra i pel que succeí després), petites imatges fixes que evoquen la sensació d'estar reconstruint la Primera Guerra Mundial a partir d'una col·lecció d'imatges que cobren la seva força en la ment de qui les contempla, en aquest cas del lector. Echenoz ens converteix en observadors d'uns fets terribles que la seva prosa en certa manera normalitza; el desastre de la guerra com a fet normal en la vida dels que la van patir.
Fa exactament cent anys (el 28 de juny de 1914), Gavrilo Prinzip, nacionalista serbi, assassinà l'hereu del tron austrohongarès, l'arxiduc Francesc Ferran, a Sarajevo, que llavors era territori de l'imperi (des de 1908). Aquest assassinat, per obra i gràcia de les complexes aliances teixides per o per causa de Bismarck i les rancúnies acumulades des de feia dècades, va ser l'espurna que va posar en marxa el que havia de quedar en la memòria com la Gran Guerra, la primera guerra industrial i potser la major carnisseria que hagi viscut el món si ens fixam només en el que afectà als combatents. Aquest fet extraordinari, que fou tristament superat en tots els aspectes, ha generat una allau de bona literatura, que ha intentat traslladar al lector el patiment pel que passaren els combatents. Entre aquestes, convé no oblidar Chevalier, Junger, Remarque o Hemingway, entre molts d'altres. Avui hi podem afegir l'enfocament original, concís, breu, gairebé minimalista que ha construït Echenoz.
Jean Echenoz és un dels novel·listes francesos més destacats de l'actualitat, autor d'obres com Córrer o Je m'en vais, que li va valer el premi literari més reconegut de les lletres franceses, el Goncourt, l'any 1999. 14 el confirma com un mestre, i li permet fer una aportació extremadament preuada a la galàxia literària de la Primera Guerra Mundial. Una lectura totalment recomanable.
Comentaris