Passa al contingut principal

"14", Jean Echenoz

14
Jean Echenoz, 2012
Traducció d'Anna Casassas
Raig verd editorial

Agost de 1914. Cinc joves bordelesos -Anthime, Charles, Padioleau, Bossis i Arcenel- són mobilitzats per l'exèrcit francès per lluitar contra els alemanys, en una lluita que es preveu breu i victoriosa. Cada un d'ells haurà d'afrontar la guerra amb les seves pròpies eines, però sempre ho faran emparant-se els uns amb els altres, a excepció de Charles, que com que és el sotsdirector de la fàbrica Borne-Seze, adopta un aire de superioritat i s'acosta als sotsoficials. A la ciutat es queda Blanche, que es debat entre sentiments oposats, un amor repartit entre Anthime i Charles.

A partir d'aquesta situació, assistim a una narració de la Primera Guerra Mundial que podem considerar original. Echenoz no cerca dibuixar un quadre èpic de la guerra, ni tampoc pretén fer del patiment acusat per tots els que participaren al conflicte, tant físic com emocional, el centre de la narració, el seu leif motiv. Si més no, no cerca posar l'accent en allò que aquest patiment tenia d'extraordinari. Al contrari, el que fa Echenoz és desgranar el desenvolupament dels fets, l'esdevenir de la guerra d'una manera planera, delicada, profundament descriptiva i sovint desvinculada de la càrrega emocional que hom associa a la narració de la Gran Guerra, la gran carnisseria (encara que no la més gran, per desgràcia). L'autor ens regala una novel·la breu composada en base a 15 capítols (una per cada any de guerra i pel que succeí després), petites imatges fixes que evoquen la sensació d'estar reconstruint la Primera Guerra Mundial a partir d'una col·lecció d'imatges que cobren la seva força en la ment de qui les contempla, en aquest cas del lector. Echenoz ens converteix en observadors d'uns fets terribles que la seva prosa en certa manera normalitza; el desastre de la guerra com a fet normal en la vida dels que la van patir.

Fa exactament cent anys (el 28 de juny de 1914), Gavrilo Prinzip, nacionalista serbi, assassinà l'hereu del tron austrohongarès, l'arxiduc Francesc Ferran, a Sarajevo, que llavors era territori de l'imperi (des de 1908). Aquest assassinat, per obra i gràcia de les complexes aliances teixides per o per causa de Bismarck i les rancúnies acumulades des de feia dècades, va ser l'espurna que va posar en marxa el que havia de quedar en la memòria com la Gran Guerra, la primera guerra industrial i potser la major carnisseria que hagi viscut el món si ens fixam només en el que afectà als combatents. Aquest fet extraordinari, que fou tristament superat en tots els aspectes, ha generat una allau de bona literatura, que ha intentat traslladar al lector el patiment pel que passaren els combatents. Entre aquestes, convé no oblidar Chevalier, Junger, Remarque o Hemingway, entre molts d'altres. Avui hi podem afegir l'enfocament original, concís, breu, gairebé minimalista que ha construït Echenoz.

Jean Echenoz és un dels novel·listes francesos més destacats de l'actualitat, autor d'obres com Córrer o Je m'en vais, que li va valer el premi literari més reconegut de les lletres franceses, el Goncourt, l'any 1999. 14 el confirma com un mestre, i li permet fer una aportació extremadament preuada a la galàxia literària de la Primera Guerra Mundial. Una lectura totalment recomanable.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...

"M. El hijo del siglo", Antonio Scurati

M. Il figlio del secolo Antonio Scurati, 2018 Traducció de l'italià de Carlos Gumpert Melgosa Alfaguara. 824 pàgines La Itàlia de 1919 és un país en crisi: els veterans estan descontents per la forma en què se'ls intenta arraconar de la vida pública; el govern és incapaç d'aconseguir de les negociacions de pau de París tots els territoris que pretenia i pels quals s'han sacrificat milions d'italians; els obrers, esperonejats pel triomf dels bolxevics, assagen accions revolucionàries i imposen les seves condicions allà on poden. Enmig d'aquest caos, Benito Mussolini, antic líder socialista, està determinat a retornar a Itàlia a la situació que creu que li correspon, i per fer-ho cerca el suport dels antics combatents per fer-se lloc en el panorama polític. A partir de la creació dels Fasci de Combat , el feixisme emprendrà un camí cap al poder marcat per la violència indiscriminada, la col·laboració de l'estat i tota mena d'excessos que li permetran assol...